Parlava ahir de la naturalesa, on dins d'un aparent caos tot acaba sent ordre, tot té un sentit i tot és veritat. L’error, l'ùnic error, és l’home. En ell res no és veritat, llevat del fet que s'equivoca i que és incapaç de trobar l'encaix en aquesta naturalesa i en ell mateix. I és aixó el que més desconcerta a l'home no creient, que aquesta posada en escena de la naturalesa és massa sofisticada perquè sigui producte de la casualitat o la causalitat. La cadena que uneix el tot i es disgrega en un molt ha d'haver estat feta per algù o alguns, i molt em temo que no acabarem mai de saber que fem aqui, qui ens hi ha posat i amb quina finalitat. I la resposta és que no hi ha resposta...., de moment.