El dia 27 de maig es celebrarà la Marató de la Pobresa, organitzada per TV3, Catalunya Ràdio i La Fundació La Marató de TV3. Marató per la pobresa és una marató puntual presentat per Antoni Bassas i Agnès Marquès sota el lema "Que ningú es quedi fora de joc". El programa combinarà la divulgació i la sensibilització amb l'entreteniment: reportatges, entrevistes amb testimonis, voluntaris, professionals de les entitats i experts, accions al plató i connexions amb les activitats.
Sincerament, em sembla una obscenitat aquest programa que pretenen perpetrar el proper dia 27 TV3, em recorda aquella hipocresia cristiana de 'posi un pobre a la seva taula per Nadal' en la línia de la comunitat de Sant Egidi. A més a més, no deixa de ser curiosa la llista de col·laboradors en aquesta marató: La Caixa, Abertis, Movistar, El Corte Inglés, el Departament de Benestar social i Família de la Generalitat i altres com Esade, Danone, Gas natural o Gallina Blanca, aquí els trobareu tots.
Ja m'he queixat en alguna ocasió de la Marató de TV3 de cada any al desembre, però dins de tot sembla que té alguna utilitat, però aquesta del dia 27 no és mes que una obscenitat indigna, com si aquesta dreta que ha generat gran part d'aquesta pobresa actual volgués netejar la seva consciència, un dia només, això si, que la resta dels dies, els d'Abertis ens han de seguir cobrant els peatges i la resta escurant puntualment la nostra hisenda. No entenc com l'Antoni Bassas es presta a presentar aquesta farsa. Pensava era més íntegre, ara, també hi participen en Pep i Tito en un partidet de fútbol i altres que tampoc entenc perquè s'hi presten. Si jo fos pobre, m'emprenyaria molt amb aquesta farsa hipòcrita de TV3.
Tags:
FPR
No sé què dir-te. D'una banda el teu és un discurs prou pensat, gens fàcil. Tens raó. Però la situació és tan crítica que, més enllà de les crítiques i les obscenitats, penso que té alguna raó de ser, més enllà de que Abertis o La Caixa facin el numeret hipòcrita.
Jo recordo quan era petit que anava a les Aldeas Infantiles SOS, i allà les senyorasses de Pedralbes es posaven un devantal i venien antiguitats. Jo, ben jove, m'adonava de l'enorme hipocresia social i em feia molta ràbia. Però això de la Marató no ho vec només així: tot i que la Marató pot ser una idea dubtosa el fet que sigui per investigació científica la salva. I ara penso que la crisi pot donar sentit a una cosa que d'una altra manera no en tindria, o seria molt pervers. En fi, no sé...
Ja hi ha qui fa feina en aquest sentit, de manera discreta, sense muntar numerets comn aquests.
Penso com tu, Francesc, allò del pro-cama del tuberculoso pobre posat al dia i, encara pitjor, amb publicitat pel mig. El que tu dius, això ja es fa amb discreció i, qui vol, pot col·laborar amb CARITAS, amb ARRELS, no calen aquestes mogudes mediàtiques. Sóc antimaratons d'aquest tipus i si les haguessin muntat en èpoques franquistes o transicionals n'hauríem sentit penjaments de tots colors i més.
Coño ¡¡¡ pero así se ve lo bueno que somos ¡¡¡ Hombre ud siempre sacando punta ¡¡
RECORDA EL VELL ACUDIT JÚLIA: Si es para el Domund, Ya he dado. El Domund era per ajudar als negrets de l'Àfrica i recollíen diners les senyores de bé emperifolladeS i enjoiades, un cop a l'any.
Miquel, tu ets el primer que sap de primera mà que hi ha altres maneres d'ajudar a la gent que té dificultats.
En efecte: si això hagués passat en temps de Franco, tothom hauria vist la hipocresia fastigosa. Com que ara ho fan els sobiranistes sembla correcte... Però aquesta gentussa són iguals o pitjors. Jo ja no distingeixo gaire entre la dictadura i l'autarquia convergent.
Aquest cop Francesc estem d'acord 100%. És una obscenitat que aquells qui provoquen aquesta situació de pobresa ara demanin "caritat".
Patim una violència extrema de les polítiques dels governs neoliberals que malauradament ens governen, I són aquestes polítiques les que provoquen aquesta pobresa creixent.
Ep, jo havia anat a captar quan tenia deu o dotze anys pel Domund i tot això i ens havíem ensopegat amb algun exhibicionista d'aquells de la gavardina, anàvem per les escales del barri amb la guardiola amb cap de xinet o negret i encara bo que no ens vam ensopegar cap assassí d'infants, no sé pas com m'hi deixaven anar, a casa, he, he.
Lluís, els que som més grandets et podem assegurar que hi ha molta diferència, la veritat, per moltes crítiques que puguis fer al sistema actual, això de la marató s'ha continuat fent en temps de tele socialista, per cert, a tots els agrada ser a la 'mesa petitoria' o pepitoria, com deien en broma abans.
Fins i tot recordo els comentaris, crec que de la Vintró, comunista, (però que anava al Liceu amb abric de pells) que de jove havia estarracat la 'caritat cristiana' acceptant que feien falta aquestes coses per poder 'arrodonir despeses benèfiques', viure per veure.
De tota manera, els de dalt fan el paripé i a 'la massa' els encanta, l'èxit i suport que tothom dóna a la Marató nadalenca em sorprèn cada dia més, la veritat. En sectors molt diferents social i políticament parlant, si dius res en contra sembla que no tinguis 'sensibilitat'.
en aquyest cas Lluís, no hi verig la diferéncia, és la mateica caritat cristiana.
el que no entenc Eulàlia, és com s'hi presten gent con en Bassas, Guardiola i altres
jo també, Júlia, però després hi havien les senyorasses com quan la Creu roja, que estaven a les taules fent dringar les joies
Una cosa es la caritat cristina que es practica cada día, no un cop a l'any Júlia, el pare Manel en seria un bon exemple, o Cáritas, i l'altre es aquesta Marató
potser es té més sensibilitat criticant-ho Júlia, que no fent-els-hi el paripé.