Aquest escrit és del 2007 i per error en revisar-lo ahir es va publicar, a vegades passa. El vaig desar de seguida i no se si algú el va arribar a llegir o no. He pensat que val la pena revisar-lo, el problema del que parlava aquí o la incompatibilitat laboral continúa vigent. Possiblement rfetocaria algunes coses i n'afegiria d'altres, però prefereixo deixar-lo tal qual el vaig escriure fa 9 anys.
Mares treballadores
Una de les qüestions que s’han de afrontar seriosament i amb totes les seves conseqüències, son las avantatges i desavantatges que comporta la reincorporació de la dona al món del treball, després de tenir un fill. Ho dic perquè vist amb ulls masculins l’avantatja més important que té és que la seva col·laboració econòmica ajuda a abonar la hipoteca, i dic ajuda perquè no hem d’oblidar que el sou d’una dona en igualtat de condicions amb un home es un 30% inferior, aixó en ple segle XXI, segle de les llibertats, de les democràcies i dels drets de les persones, i la dona continua encara a dia d’avui marginada en la qüestió retributiva en igualtat de condicions. A banda entenc que puguin ser altres i molt legítims els motius que porten a una dona casada i amb fill o fills a seguir treballant, tot i que se’m fa difícil acceptar-ho, potser perquè com he dit abans m’ho miro des del prisma masculí.
Dit aixó, el que m’agradaria qüestionar és quan aquesta dona decideix ser mare, si ha de deixar la feina per criar el seu fill, o un cop complert el temps preceptiu, compartit o no amb el pare, reintegrar-se a la feina. Jo crec que sí, que hauria de deixar la feina i dedicar-se a criar el seu fill. El motiu és molt senzill, perquè pel nadó es molt important el contacte diari amb la mare, ara que és parla tant de la natura, aquesta és una qüestió òbviament natural. Els primers mesos d’una criatura marquen el seu desenvolupament posterior i la única persona que pot donar-li tot allò que necessita d’afecte i atencions, és la mare. No ens enganyem ni es deixem emportar per dubtoses modernitats, altra cosa és el que marquin les necessitats econòmiques i de subsistència de la parella, que aixó es un altre assumpte.
Si alguna imatge trenca el cor, jo que em llevo aviat, és veure a les sis del matí un pare o mare portant un nen a coll i en pijama, adormit i embolcallat amb una manta, amb el joguet preferit a la mà, cap a la iaia de torn, iaia, que a banda de cuidar a algun avi més gran (o dos) a més a més li toca cuitar dels nets i a vegades d’algun fill o filla concos que encara deambulen per la llar sense ni tan sols plantejar-se el fet d’independitzar-se, que és aquesta una altra varietat dels okupes no contemplada per la llei.
Fixeu-vos que no te masses avantatges per una dona treballar fora de casa, puig a banda, ho ha de seguir fent en arribar-hi després de la jornada laboral, doncs tot i que més o menys els company pugui ajudar (que no col·laborar) es com un robot al qui li has de dir exactament el que ha de fer i sempre o gairebé amb la llei del mínim esforç com aliada. Mala feina ser dona, no voldria pas ser-ho, malgrat que podria ser fantàstic, tot i que reconec que com a home, no estic preparat per aquests esforços. Nomes soc aixó, un home.
Dit aixó, el que m’agradaria qüestionar és quan aquesta dona decideix ser mare, si ha de deixar la feina per criar el seu fill, o un cop complert el temps preceptiu, compartit o no amb el pare, reintegrar-se a la feina. Jo crec que sí, que hauria de deixar la feina i dedicar-se a criar el seu fill. El motiu és molt senzill, perquè pel nadó es molt important el contacte diari amb la mare, ara que és parla tant de la natura, aquesta és una qüestió òbviament natural. Els primers mesos d’una criatura marquen el seu desenvolupament posterior i la única persona que pot donar-li tot allò que necessita d’afecte i atencions, és la mare. No ens enganyem ni es deixem emportar per dubtoses modernitats, altra cosa és el que marquin les necessitats econòmiques i de subsistència de la parella, que aixó es un altre assumpte.
Si alguna imatge trenca el cor, jo que em llevo aviat, és veure a les sis del matí un pare o mare portant un nen a coll i en pijama, adormit i embolcallat amb una manta, amb el joguet preferit a la mà, cap a la iaia de torn, iaia, que a banda de cuidar a algun avi més gran (o dos) a més a més li toca cuitar dels nets i a vegades d’algun fill o filla concos que encara deambulen per la llar sense ni tan sols plantejar-se el fet d’independitzar-se, que és aquesta una altra varietat dels okupes no contemplada per la llei.
Fixeu-vos que no te masses avantatges per una dona treballar fora de casa, puig a banda, ho ha de seguir fent en arribar-hi després de la jornada laboral, doncs tot i que més o menys els company pugui ajudar (que no col·laborar) es com un robot al qui li has de dir exactament el que ha de fer i sempre o gairebé amb la llei del mínim esforç com aliada. Mala feina ser dona, no voldria pas ser-ho, malgrat que podria ser fantàstic, tot i que reconec que com a home, no estic preparat per aquests esforços. Nomes soc aixó, un home.
.png "English"){kind=small}
1 Comentaris
Totalment en desacord amb tu Francesc, un pare es capaç de donar-li tot el que li pot donar una mare, a excepció del pit esclar. Trobo que tens una visió un pel masclista de la situació, ancorada en una visió masculina. No es tracta de modernismes, es tracta de que un fill es cosa de dos, d'un pare i una mare. El tema dels rols es indiferent. Igual que el tema de les feines de casa, son feines de la casa, no de la dona. Jo ho veig així, i igual com jo molts de la meva edat. El problema es que tu no has estat educat d'aquesta manera, es un tema generacional.
ResponEliminaDavid