Té un punt de conya que quan la majoria dels ciutadans d'aquest país que a penes hem tret el nas a l'estat del benestar, que molts ni tan sols tenim hipoteca o algun crèdit i el qui els tenen és dintre del que es podria considerar raonable i per tant assumible, ens hàgim ara de fer càrrec del cost de salvar bancs, caixes i empreses en fallida o gairebé. Si ha de caure algun banc que el deixin caure, no els podem salvar a tots i menys si ha estat pel seu mal cap. Els ciutadans no podem assumir L'obscè malbaratament que s'ha produït en aquest país, ni tampoc les jubilacions milionàries que s'han endut els mal gestors de les entitats financeres que a sobre de deixar-les fregant o caient pel precipici se'n van de 'rositas' i amb la vida assegurada, o el que és pitjor, recol·locats en altres empreses. Potser seria arribada l'hora de tancar-nos en banda i començar a demanar comptes i responsabilitats als qui si han viscut en l'Estat del benestar i se l'han carregat. i ara se'n foten de nosaltres i volen o exigeixen cínicament que els ajudem a pagar les quantioses desesses. Llegia aquest matí que Foment encara deu diners als expropiats per L'autovia de Lleida a la Valld'Aran, la que no duu enlloc.
Està bé, però queda un xic folklòric el #jonovullpagar, no deixa de ser una qüestió col·lateral, la xocolata del lloro amb el panorama que tenim damunt nostre. Potser l'hauriem d'ampliar al #jonovullpagarres, entenent com a res les disbauxes de Bancs, Caixes, administracions corruptes, Constructores, AVE'S, aeroports o autovies fantasmes. Potser es arribada l'hora de donar un cop de puny global sobre la taula i dir...PROU!, que paguin ells, o que se'n vagin a prendre pel rulé.