Possiblement tot el que ha explicat Salvador Sostres en el seu article 'penúltimas traiciones' a 'el Mundo del Siglo XXI' d'en Pep i del Barça és cert, bé, segur que va anar així, i quelcom s'intuia en petits gests i detalls d'uns i altres. Dit aixó, que quedi clar que Sostres és un Joaquin Murrieta en plena caiguda, un personatge execrable i menyspreable que s'ha venut al millor postor o potser a l'ùnic que li quedava, com una bagassa en plena decadència. I si li cau alguna querella, i s'ha de pagar, ja ho fara la mama del nen, que se sent sovint.
No calia explicar aquestes interioritats si qui se n'ha anat ha tingut l'elegància de callar, no com el dropo d'en Johan, el pitjor entrenador que ha tingut mai el Barça que ha tornat a pixar fora de test en les seves declaracions i a qui no entenc perquè aquests ens abstractes i consuetudinaris nomenats periodistes? d'esports, s'entesten en entrevistar. Que fagocitari és el Barça i el seu reconsagrat entorn, en aixó és molt català. Només en Pep ha estat a l'alçada de les circumstàncies, que el deixin doncs en pau els carronyaires pseudo periodistes d'esports, que s'esquincen les vestidures con els de RAC1, quan saben tant o més que Salvador Sostres tot el que ha passat. Però els periodistes d'esports són una altra mena de bagasses ignorants, Sostres almenys té talent i cultura, llàstima que ho hagi malbaratat no se perquè.