el Santiago i la Mercé -
Com cada diumenge des que em vaig casar he anat a esmorzar amb el Santiago el meu pare. Es diu Santiago perquè el seu oncle i el seu padrí es deien Jaume, i perquè no hi haguessin tants Jaumes li varen posar Santiago.
Com vaig a comprar el pa a cal forner, el Santiago i la Tina, la seva gosseta m'esperen al carrer, a l'entrada de casa seva, el Santiago amb sandàlies, texans i la jaqueta del pijama (con do cohone que diria Torrente) i el bastó, del qui ara (déu hi ajuda ha costat que el portés) és inseparable. El bastó és cosa de vells deia fa una any (en té 95 acabats de fer) l'hi ha costat, però ha entès que el necessita si no es vol anar estampant els pinyos pel terra.
En acabar d'esmorzar s'ha llevat la Mercè i la seva fibromiàlgia que la porta a malviure. La Mercè està emprenyada amb Caixa Sabadell que li te retinguts 5 milions de pessetes (la Mercè encara viu i pensa en pessetes), cinc milions de pessetes dels qui percep els interessos, però ja li he dit que mai els veurà, si de cas els seus hereters. Hi ha algun Banc segur? m'ha preguntat el Santiago? No! li he dit, i menys Caixa Sabadell que varen posar de màxim mandatari a un venedor d'Electrodomèstics. No hi ha cap entitat sana, Santiago, i totes, totes han enredat a jubilats com la Mercè amb fons de risc que ara no poden tocar, i ja veure'm quan. I que hem de fer? es i em preguntava el Santiago: Benzina i calar foc a tot és una solució - li he dit - i com no ho farem, 'agua y ajo' com diuen en castellà i/o/u espanyol a 'aguantarse y a joderse' mentre Serra Rato & cia es jubilen de la seva mala gestió amb jubilacions milionàries i Millet i Montull segueixen en llibertat (cal no oblidar-ho). Diu l'expresident Pujol que no té arguments per rebatre als independentistes. Jo n'hi donaré un sr. Pujol, el gran corrupte i facilitador de corruptors, vostè i els seus han estat el problema, no Espanya. La no independència Sr, Pujol, són els morts que vos heu matat, sobretot polítics, o dit d'una altra manera, si us plau: calleu president, ja heu fet prou de mal al País, per dignitat aliena, calleu la boqueta i deixeu que ens ensorrem amb un mínim de dignitat, amb la poca que ens queda.