Escenari en penombres. Tot seguit un reflector il·lumina un globus de paper maixé que gira sobre si mateix emmig de la foscor. A poc a poc, els llums de l'escenari s'encenen i podem veure una nua representació d'una sala d'estar: una cadira normal i corrent al costat d'una taula (hi ha una ampolla de cervesa oberta sobre aquesta taula) i un televisor a l'altre costat. Hi ha un refrigerador de pícnic ple de cervesa sota la taula, a més de certa quantitat d'ampolles buides. DÉU s'ho està passant en gran. S'adverteix una porta a l'esquerra de l'escenari.

DÉU-un tipus corpulent de barba blanca-està assegut a la cadira, llegint un llibre (Quan les coses dolentes li succeeixen a les persones bones) i mirant la pantalla alternativament. Cada vegada que vol mirar la tele ha de estirar el coll perquè el globus flotant (que imagino que en realitat penja d'un fil) es troba just a la línia de la seva visió. Per la tele estan passant una comèdia. De tant en tant DÉU riu entre dents al costat de les rialles gravades.

Sona un cop a la porta.

DÉU (amb la veu ben amplificada):

Endavant! Passi, passi que està obert!

La porta s'obre. SANT PERE entra en escena, vestit amb una moderna túnica blanca. A més porta un maletí.

DÉU: ¡Pere! ¡Pensava que estaves de vacances!

SANT PERE: Surto en una hora i mitja, però vaig pensar en portar-li els papers perquè els signes.

¿I vostè com es troba, DÉU?

DÉU:  Millor. Ara sé el que és menjar aquests ajíes picants. Em fan sortir foc pels dos extrems. ¿Vas portar les cartes de les transmissions de l'infern?

SANT PERE: Sí, per fi. Gràcies a DÉU. Si és que em disculpa el joc de paraules.

Treu alguns papers de la seva cartera. DÉU els examina i després dóna un cop de mà amb impaciència. SANT PERE s'havia quedat observant el globus flotant. Després torna la mirada, descobreix que DÉU ho està esperant, i li col·loca un llapis sobre la mà estesa. DÉU gargoteja la seva signatura. Mentre ho fa, SANT PERE torna a mirar fixament el globus.

SANT PERE: De manera que la Terra segueix allà, eh? Després de tots aquests anys.

DÉU li torna els papers i la contempla. Llueix bastant irritat.

DÉU: Sí, la dona de la neteja és la gossa més oblidadissa de l'univers.

Una EXPLOSIÓ DE RIALLES sona a la televisió. DÉU estira el coll per poder veure, però és massa tard.

DÉU: ¡Maledicció! ¿Aquest era Alan Alda?

SANT PERE: Potser va ser, senyor, de fet no vaig aconseguir veure-ho.

DÉU: Jo tampoc.

S'inclina cap endavant i esclafa el globus flotant, reduint-lo a pols.

DÉU (immensament satisfet): Bé. Fa força temps que caminava amb ganes de fer-ho. Ara puc veure la televisió tranquil.

SANT PERE observa amb tristesa les restes aixafades de la Terra.

SANT PERE: Umm ... em temo que aquest era el món d'Alan Alda, DÉU.

DÉU: ¿De debò? (Rialletes a la televisió) ¡Robin Williams! Jo estimo a Robin Williams!

SANT PERE: Em sembla que Alda i Williams es trobaven allí quan ... bé ... quan vostè va pronunciar el Judici Final, senyor.

DÉU:  Oh, cap problema: tinc tots els vídeos. Vols una cervesa?

Quan SANT PERE accepta una cervesa, els llums de l'escenari comencen a baixar d'intensitat. Un reflector es concentra sobre les restes del globus.

SANT PERE: Realment em queia bé, DÉU, la Terra, vull dir.

DÉU: No estava tan malament, però hi ha més d'aquestes per aquí. I ara ... ¡Brindem per les teves vacances!

Tots dos no són més que dues ombres en la penombra, encara que DÉU és el més fàcil de distingir perquè té un feble halo de llum al voltant del seu cap. Fan entrexocar les seves ampolles. A la tele sonen diverses riallades.

DÉU: Mira! És Richard Pryor! ¡Aquest tipus em mata! Encara que imagino que també estava ...

SANT PERE:  Ummm ... així és, senyor.

DÉU: Merda. (Una pausa). Potser fora millor que deixés de beure. (Una altra pausa). Encara que de tota manera ... anava a acabar d'aquesta manera.

L'escena es fon en negre, excepte pel reflector que il·lumina les ruïnes del globus flotant.

SANT PERE:  Sí senyor.

DÉU (murmurant): El meu fill va tornar, no?

SANT PERE: Així és senyor, ja fa temps.

DÉU: Bé. Llavors està tot al seu lloc.

EL REFLECTOR S'APAGA.


STEPHEN KING - Una obra d'un minut, 1990