EL CONY DE LA RICARDA I MÓ
Suposo que us deu sonar l'expressió 'Això sembla el cony de la Bernarda' o 'Això és com el cony de la Bernarda' per referir-se a un lloc o succés de molt aldarull sovint innecessari, i fins i tot on cadascú opina una cosa diferent. Una mica podría a ser el Can Garlanda nostrat. No puc deixar de pensar amb la Bernarda i el seu cony, cada vegada que sento parlar de la Ricarda, perquè tot el ...
L'ESTOICISME COM A SOLUCIÓ
Se sol recórrer, amb injustificada freqüènci, a expressions com ara revolució, salt històric, o canvi disruptiu, per qualificar fenòmens socials que no mereixen aquests apel·latius. Però potser no és exagerat afirmar que estem a les portes d'una veritable revolució. El desenvolupament de la intel·ligència artificial, que treu el cap amb timidesa en el debat públic, ens canviarà la vida. ...
EL RACE I ELS CICLISTES
Després de conèixer els 1.160 morts a les carreteres espanyoles el 2016, fet que suposa un augment d'un 2,6% (29 morts més) respecte a 2015 i un número de morts que augmenta per primer cop des de fa 13 anys, el Reial Automòbil Club d'Espanya (RACE) considera urgent un pacte d'estat i resoldre diversos possibles problemes causants d'aquest creixement de morts: el deteriorament de les ...
DE LA BONA GENT
Crec que estarem tot d'acord en que el coronavirus serà vençut, però se'n durà per davant tota una manera de viure, i ningú sap exactament què vindrà després, però ja és veu que res tornarà a ser igual. El pessimisme s'està apoderant de la ciutadania i pot eclipsar la gran aportació d'aquests dies: la fraternitat espontània entre amics, veïns, coneguts i saludats, pel reconeixement dels ...
L'ÚNICA POLÍTICA AUTÈNTICA
L'única política autèntica i positiva és la tan bescantada 'política de campanar': la dels problemes concrets i les petites passions. La que es fa poble a poble, dia a dia. L'altra política - l'alta política - és només novel·leria: retòrica i aventura, meitat i meitat; catastròfica ben sovint, o inùtil en el millor dels casos.
'Envuelta en sus andrajos, desprecia cuanto ignora' deia de ...
LA IMPOSTURA DEL PETÓ
Françoise Bornet, la protagonista de la famosa fotografia del petó de Robert Doisneau a l'Ajuntament de París, va morir el 25 de desembre passat als 93 anys a Évreux (Normandia), va informar aquest dimarts el diari francès "Le Parisien". Tothom l'havia vist fent-se el petó, encara que el seu nom ens era desconegut. De jove amb només 20 anys, va protagonitzar una fotografia en blanc i negre ...
A demanarlo a la biblio ja ¡¡ salut
ResponEliminano se si és a la biblio o a les llibreries, al titol del escrit hi ha un enllaç on si es pot adquirir.
ResponEliminasalut
Francesc, gràcies per l'escrit i els elogis. L'enveja no pot ser mai sana! i per això em dedico a un tema que hi ha ben poca gent que s'hi dediqui, per no tenir ni fer sentir enveges. ;-)
ResponEliminaDesprés de vacances reprendré el tema de les presentacions i ja et dic que segurament em veuràs (si vols) per Sabadell.
una feina de xinesos que es sol dir, Víctor.Ens veiem a Sabadell
ResponElimina