La desobediència, per tot aquell que hagi llegit la història, és la virtut original de l'home. A travès de la desobediència s'ha obert camí el progrés i les societats i els pobles han anat avançant; gràcies a la desobediència i la rebel·lia. El problema és que després sempre s'acaba tornant a l'injusta situació original, i ara, és una de les vegades en que sense desobediència anem enrere a marxes forçades. Hauriem de reflexionar-hi, o passar directament a l'acció.
A mi també em sembla que hem d'anar per aquí, li veig poques alternatives. Si l'Estat deixa de fer allò que ha de fer, em sento legitimat a desobeir.
ResponEliminaCompte que ja parlen d'allargar l'edat de jubilació als 70 anys, d'apujar l'IVA i de reduïr les pensions, i a veure si rebaixen les pensions si per aquí explotarà la cosa, que els iaios som molt nostres i si ens toquen la pensió, encara pendràn mal els del Pp de Mariano Rajo hoy.
ResponEliminaaquet tipus és un cabró ¡¡¡
ResponEliminaMiquel, si et refereixes al Maria no Rajo hoy, ni aixó, es simplement molt limitat, fa bo el principi de Peters.
ResponEliminahttp://blocfpr.blogspot.com.es/2008/10/el-principi-de-peter.html
ResponEliminaPerdó Miquel: Principi de Peter
Desobediència primer. Després, lealtat i ètica.
ResponEliminaper aqui sol fallar la cosa Eastriver.
ResponEliminaLos revolucionarios son revolucionarios hasta el día que triunfan, el día después son conservadores...
ResponEliminaEs ese el problema de las revoluciones Temu, que luego se adocenan.
ResponElimina