L'INDEPENDENTISTA PESAT

Hi ha quelcom pitjor que un independentista il·luminat però convençut, amb aquest s'hi pot més o menys parlar tot i que viu dins la seva idil·lica bombolla. No és que escolti massa (tots fem el mateix), però encara que sigui una mica t'escolta sense que ni ell et convenci a tu, ni tu el facis canviar d'idea, però la conversa entra dins uns paràmetres raonables. Però hi ha tambè l'independentista idiota i pesat de collons, qui més qui menys en té un a la familia, i avui amb motiu dels 90 anys de la meva tieta Nita m'ha tocat. Aquest independentista il·luminat i aferrisat, és el mateix que amb la seva dona, la meva cosina ens va visitar fa uns anys amb una recepta màgica per fer rica tota la familia, vendre Herbalife. I és que la questió, en el fons, és vendre fum i darrere no hi ha res més, és el que té la il·luminació. El drama ha planejat sobre la taula quan el de can Fideué citant Marti Pol ha parlat de revolta i de tallar caps, entre els quals ha sortit el de l'Arturu que presentava era una copa de cava, però ai las, la copa s'ha trencat i aixi ha quedat. Serà una premonició.... 

Esperem que no, per assolir la independència cal algú amb força, caràcter i criteri, i no crec sigui l'Arturu el paradigma de res d'aixó, mes aviat Companyseja, i a aquell pobre il·luminat així li va anar. 
No deixa de ser curiós que finalment qui assolirà l'independentisme, no serà l'independentisme l'il·luminat ni el pesat, sinó l'independentisme emocional, o racional. 


És on hi ha - sense ser-ne conscients - més militància.