Xavier Sala Martín diu sovint que els de la borsa són una colla de psicópates, i en Josep Maria Ureta va publicar aquesta il·lustrativa història: "La borsa i els micos" després dels Jocs Olímpics de Pequin i que crec val la pena llegir-la. Té ja el seu temps, pero l'he volgut recuperar atès és molt il·lustrativa, i encara estic massa emprenyat per parlar del que voldria parlar, i que de fet, en part en aquesta faula s'explica. . .

"Malgrat que els Jocs de Pequín es van dur tota la glòria de portades de diaris, convindrà també recordar que aquestes setmanes es compleix un any de la crisi, iniciada en el mercat hipotecari d'EEUU i expandida a tot el sistema financer global. Sense precedents. Com ha estat possible, amb tants filtres de control? No hi ha resposta convincent. Però com un camina esborrant correus antics per a no col·lapsar la bústia, he salvat una història que em va enviar fa mesos un consultor savi, que barreja el recurs de les escoles de negocis amb rondalles protagonitzades per animals, amb el seu profund escepticisme.
 La seva història:
Una vegada va arribar al poblat selvàtic un senyor molt ben vestit, es va instal·lar a l'únic hotel que hi havia i va posar un avís a l'única pàgina del diari local: estava disposat a comprar cada mico que li portessin per deu euros. Els camperols, que sabien que el bosc era ple de micos, van sortir corrent a caçar-los. L'home va complir i va comprar els centenars de micos que li van portar.Quan quedaven molt pocs micos al bosc i era difícil caçar-ne, els camperols van perdre interès. Llavors, el senyor ben vestit va oferir 20 euros per cada mico, i els camperols van tornar a la caça. Van escassejar encara més els micos, i l'home ben vestit va elevar l'oferta a 50 euros per cada un. Però, com que tenia negocis que havia d'atendre a la ciutat, va deixar el negoci a càrrec del seu ajudant. Quan l'home ben vestit va marxar, el seu ajudant es va dirigir als camperols dient-los: "Fixeu-vos en aquesta gàbia plena de milers de micos que el meu cap us va comprar (a 10 i 20 euros) per a la seva col.lecció. Jo us ofereixo vendre-us els micos per 35 euros i, quan el cap torni de la ciutat, els hi veneu pels 50 que us ha ofert". Els camperols van reunir tots els estalvis, van comprar els milers de micos que hi havia a la gran gàbia, i van esperar el retorn del cap. Però no van tornar a veure ni l'ajudant ni el cap. Només els va quedar la gàbia plena de micos que van comprar amb els estalvis de tota la vida. "Noció de com funciona la borsa", conclou el consultor.

+