Una simple burilla, un cable d'alta tensió, algun pagès cremant rostois, un llampec, qualsevol d'aquestes accions pot encetar un foc dantesc com el que està cremant a l'Alt Ampurdà. Un foc del que no em preocupa la massa arbrada de la que n'anem més que sobrats, sinó els morts (4) i l'afectació a la pagesia de la zona, als conreus, als ramaders. Per a ells aquest foc és la ruïna. Ara parlaràn de que si el bosc està brut, que si hi ha conreus abandonats, suposo que els del Govern diràn que es prendràn mesures (que no s'aplicaràn mai) però el mal ja està fet i és irreparable. 
Li hem perdut fa temps el respecte a la natura i aquesta de tan en tant ens recorda quines són les seveis lleis i quines les nostres servituts i mancances. El bosc està brut i els conreus abandonats, clar, no és rendible ni el bosc ni la terra, i la culpa és de molts o potser de ningú, són altres temps i no hi ha gent al bosc fent carbonet, ni pagesos que amb els seus conreus fan tallafocs naturals. 
No és ni el primer ni l'ùltim aquest incendi. N'hi ha hagut i n'hi haurà, el progrés ha de pagar car, molt car en aquest cas el seu peatge, encara que d'aquest peatge no en toqui ni cinc 'la Caixa', però aquests són una altra mena d'incendi devastador sense ningu que els aturi que també hem de patir els catalans.