Torrent de Colobrers - |
M’agrada sortir a ranmatí amb la bicicleta quan els colors encara no s’han acabat de definir, vaig poc a poc, pedalejant amb indolència de manera victoriana, en aquell punt de lentitud ingràvida en que desafies la llei de la gravetat; m’aturo a fer fotos, a esmorzar, òbviament a pixar i a badar en general. Vaig doncs xino xano sense cap pressa. M’agrada tafanejar el paisatge, escoltar el sorollós silenci de la natura a trenc d’alba, quan tot es comença a posar en marxa, sentir els ocells com es posen al dia dels seus quefers, com un conill travessa lleuger davant meu, o més d’un esquirol descarat que palplantat em mira fugint corrents en seguida sense possibilitat de retratar-lo. Observar el riu o sentir el soroll d’un toll d’aigua que brolla muntanya avall. Veure com el sol s’endinsa poc a poc dins el Torrent de Colobrers que a meitat d'Agost prou verdeja encara.
font de la Tosca |
Però pel camí vora el riu si que us trobareu les motos tot terreny, i tambè els Quads i dissabte em vaig trobar una nova espècie “d’herois de fireta de dia festiu” en forma de automòbils 4x4 que seguint el Ripoll cap Castellar del Vallès anaven a tota castanya pensant-se els pobres que eren al Paris-Dakar i ni tan sols eren al Parets-Polinyà, nomes estaven posant en perill amb la seva inconsciència als que anaven a peu, corrent, o com altres i hom en bicicleta. Una persona o un grup de persones que va pel bosc a més de vint quilòmetres per hora, no se’ls hi hauria de permetre ni tan sols entrar-hi, no han entès, ni compres, ni apreciat, ni fruït, ni gaudit......res.
Per cert. el Torrent de Colobrers es va salvar també del futur Zoo de BCN, que el volien instal·lar aquí, afortunadament el projecte es va quedar en no res.
“d’herois de fireta de dia festiu”. jejejej; mai millor dit . Salut
ResponEliminaHi ha gent que no hauria de viure en societat, haurien de ser desterrats, amb els seus quads, motos i 4x4 a algun desert. Calla, o a Mart, en una Curiosity d'aquestes. Quina ràbia fan, redéus.
ResponEliminaEs va quedar en no res, afortunadament. Ara, ves que no hi tornin, que quan tenen una idea meravellosa la guarden al calaix per quan tornen. Estem rodejats d'ineptees.
ResponEliminaD'ineptes i de llocs extraordinaris, afortunadament. Saps que el Vallès és molt poc conegut tret de les ciutats? I de vegades, de passada, he vist un racó que m'ha fet pensar en que hi ha llocs inesperats que es conserven afortunadament vius. Estaria molt bé que algú en fes un repertori. No dic pas perquè quedin envaïts pels barcelonins que ens fotem per tot arreu, sinó de forma silenciosa per ser descoberts i viscuts amb la intensitat que ho fas tu (i a peu, o en bici).