La primera novel·la que vaig escriure "l'esperit del Vallès" prescindint de la seva qualitat era prou esbojarrada. El curiós és que a banda de l'anècdota del vaixell "l'esperit del Vallès", la resta no era inventada, tot era real, per allò que la realitat sol superar la ficció. Una de les anècdotes reals que s'explicaven a la novel·la i que passava al càmping Sabanell a Blanes, en realitat va succeir fa ja anys en un bosc de Gallifa. Llegiu-la si us plau:

"Un matí de tardor uns boletaires anaven pel bosc a l'alçada de Gallifa, pocs bolets trobaven però si varen ensopegar amb en Joan. En Joan "el paté" que era el que ara en dirien amb aquest bonic eufemisme un "border line", davant la cara de sorpresa dels boletaires, estava penjat d'un pi, però no penjat a l’ús, si més no ho havia fet per un turmell, i per tant estava en posició invertida. Devia fer una bona estona que restava en aquesta incòmoda posició perquè la sang li havia pujat al cap i estava vermell com un perdigot.
En veure'l els boletaires li varen dir:
- Joan, que hi fas aquí i així?
Aquest els hi va contestar: Cony! que no ho veieu, m'estic suïcidant.
- Ah! fou la resposta d'un dels boletaires, més no ho fas bé Joan, que no ho saps que per a suïcidar-se t'has de posar la corda al coll en comptes de al turmell del peu.
I aleshores en Joan va donar la resposta que va ser el seu malnom la resta de la seva llarga vida.
- Si home! PATÉ amb mori!
El varen despenjar i un cop una mica refet se’n va tornar cap a casa i mai més va intentar suïcidar-se de cap manera, però el malnom del Paté ja li va quedar per sempre en explicar l'anècdota els boletaires només arribar al poble. "