L'horror, la barbàrie, tenen tambè la seva bellesa, cal només que ens ho expliqui algú en una pel·lícula, un geni com Francis Ford Coppola. L'absurditat d'una guerra on als ianquis no se'ls hi havia perdut res i on varen acabant perdent-hi molt, fins i tot la innocència dels seus ciutadans. Apocalypse Now és una de les poques pel·lícules de CINE que he vist en la meva vida
7 Comentaris
La belleza a la que se refiere se llama "land art". La manera de ser captada esa atmósfera y la narrativa entre lo industrial de la guerra y lo cotidiano, crean ese ambiente. A veces hay películas inexplicablemente bellas. esta, con su violencia incluida, lo es. Tuve un trabajo en pedagogía, en la asignatura de Pedagogía y Sociedad, en donde expliqué "el arte al servicio de la tortura". Creo gustó cantidad por la información tan curiosa de las "checas" en Barcelona y los cuadros de la " escuela de Kandisky " utilizados, Si algún día desea ojear la síntesis del trabajo, se la mandaré via internet . Salut
ResponEliminaJo també recordo la pel·lícula. Em sembla que és de tres o quatre païos que van riu amunt en una barca. Hi ha un surfista que tot el dia mira de posar-se moreno. També recordo el final amb el The End dels doors. Tirant Napalm. Sé que és bastant més llarga que les damés pel·lícules comercials. A na mi, però, m'agrada més La noche del Cazador amb en Robert de niro i el Christopher Walken que també déu n'hi dó lo llargueta que és. Algú va volar sobre el niu del cucut també és molt bona encara que sembli una obra de teatre, no es mouen d'allà mateix, només surten un cop d'excursió. Quan has estat, per exemple ingressat, encara que sigui per dues o quatre setmanes, -període que desconeixes a l'entrar-hi-, és força colpidor, però no tant seriós com a la pel·lícula... allà deuen entrar per lo judicial. Suposo. També està bé Despertares, però com he dit és a un altre nivell. A n'aquests psiquiatrics no hi tenen accés els tarumbes com jo. Has d'estar més malament. Per exemple una esquizofrènia hebefrènica... -no entens ni tres frases.- O catatònica que gairebé no es mouen, com als relats de Poe, que recordo de les pel·lícules de serie B on per veure si vivia li posaven un miral sota el nas per ceure si s'entelava i es percebia que respisaba... sempre a l'hivern, esclar.
ResponEliminaUn amic d'aquests que està tot sovint als CASDs em va explicar que tots els soldats del vietnam, americans esclar, tornaven enganxats a la heroïna i per estalviar-se problemes i suicidis van inventar la metadona... però no ho sé
ResponEliminarealment Miquel, és una pel·lícula d'una enorme bellesa visual.
ResponEliminaNo he vist la noche del cazador Josep, però de Niro sempre és garantia de bona pelìcula. Lo de la metadona tambè ho sentit a dir, podria ser. Hi ha quelcom pitjor que no sobreviure a una guerra, és sobreviure-hi amb totes les seves seqüeles.
ResponEliminaEn esta película esta llevada muy bien la acción y la música . De Wagner a "las puertas"..
ResponEliminaSorprende ver que la muerte es autorizada para todos los públicos y el sexo solo para mayores...
Incongruencias que uno o más de uno no entendemos. Un raro concepto de la moral, aunque en los EEUU la violencia es el pan de cada día, y ellos deciden sobre que se puede ver y no, y también está la hipócrita moral Protestante o Católica que tiene mucho a ver.
ResponElimina