Sovint, la llei es fa estranya als ciutadans, que no entenem que pretenen amb decisions que ens semblen abitraries i injustes, per més que s'ajustin a aquesta llei. A Filadèlfia una dona podria ser multada amb 600 dòlars per cada dia que va repartir menjar gratis entre nens de famílies pobres. Angela Prattis, de la ciutat Chester Township, on l'ingrés anual per càpita oscil · la entorn als 19.000 dòlars, va decidir repartir menjar gratis als nens de la localitat durant diversos mesos. Prattis distribuïa el menjar al seu garatge, a on acudien uns 60 nens cinc dies a la setmana.
L'Arxidiòcesi de Filadèlfia subministrava el menjar i controlava el programa, ja que Prattis li presentava informes setmanals. No obstant això, quan l'alcaldia de la localitat es va assabentar de la seva tasca, va decretar que per a això Prattis devia obtenir un permís per repartir menjar o bé pagar una multa de 600 dòlars per cada dia de caritat. Atès que la seva tasca de beneficència va durar tres mesos, aquesta multa pujaria a més de 50.000 dòlars. En qualsevol cas, l'obtenció del permís és també bastant costosa i ascendeix a 1.000 dòlars. Les autoritats insisteixen que la dona violava les lleis de la localitat, ja que viu en una zona residencial on el repartiment del menjar gratuït està prohibit.
En un primer moment l'administració tenia la intenció de cobrar la multa per aquest estiu, però després que mitjans locals es van fer ressò de l'assumpte, van decidir no fer-ho. L'alcaldia va permetre a Prattis a repartir gratuïtament el menjar fins al 24 d'agost, però l'estiu que ve la dona haurà de pagar els mil dolars per fer la feina de casa de caritat.
Deu ser que les lleis les fan els homes i així els surten, encara que les dels Déus, si fa no fum....
Mí respetado : La noticia sino fuera porque es kafkiana y real, tendría su gracia cínica. Pero le voy a explicar, para que un dia coloque en su COLLONADES, que el caso pasa muy similiar en nuestra Barcelona. Los voluntarios (esto ha de quedar claro) que hacen su trabajo en Teresas de Calcuta, Arc de Sant Agusti, y concretamente en la cocina, hemos visto situaciones surrealistas y grotescas como por ejemplo : la visita de la inspección de sanidad (para ver si los voluntarios teníamos el carnet de manipulador, con la consiguiente multa al centro benefactor si no se tenía. La observación de mangos de plástico en los cuchillos y no de madera porque puede crear gérmenes en la elaboración de la comida (cuando todos los utensillos son regalados y están más que limpios. La inspección de que lo orgánico ha de ir a un cubo y lo inorgánico a otro , y si por aquellas algún voluntario se equivoca (hay personas de 80 años prestando su tiempo y siempre pueda hacer una piel o una cabeza de pollo en lugar equivocado), pues acta y multa....Por cierto que después de una trifulca a primeros de año, no les he vuelto a ver. También es verdad que solo voy los lunes y los miércoles....pero para que vea que en todas partes cuecen habas.. y nunca mejor dicho. salut
ResponEliminaÉs francament repugnant aquesta història, Francesc, i també el que explica en Miquel. No hi ha dubte que als polítics els hem deixat anar massa lluny, els vam donar la mà perque "ens governessin", i ens han acabat agafant el braç, patejant el cul i fotent el cap en una galleda d'aigua gelada. Els matem i recomencem?
ResponEliminam'ho crec Miquel, quan el poder es deixa en mans d'idiotes passen aquestes coses i de pitjors, i la culpa és nostra, envia'm la informació si et plau.
ResponEliminacremar la Bastilla seria un bon començament Ferram, o recuperar al teu vell amic monsieur de Guillotin tambè, de fet, no hi ha cap més solució
ResponEliminaDoncs jo no ho veig tant descabellat. Ni una cosa ni l'altre. Per exemple, sabem que l'Alzheimer és un petit bacteri que s'allotja al cervell i roman candent fins a una certa edat en que es desevolupa agredint. No estic d'acord que només perquè jo reparteixo el menjar, jo ho faig com puc. El carnet de manipulador és molt fàcil de treure-se'l i precisament per això el que no ha après alguna cosa doncs... sempre pot haver-la après un altre també assistint a les sessions de formació. Tots podem ser tant nets i delicats com som darrera a la cuina però sempre hi ha detalls que al fer la cuina a l'engròs se'ns escapen i precisament per això ens hem de treure el carnet.
ResponEliminaTampoc sabem si reparteixen menjar cada dia i cada quan s'aboquen les escombraries. És important. L'Alzheimer, per exemple, és una infecció, i, ja van prou bruts i en contacte, més en una gran ciutat, amb bacteris i coses.. les mans brutes, la cara també, els llavis... ara que hi penso l'Alzheimer és provocat per una herpes lavial! dels llavis dels clients... suposem.
Pel que fa a repartir menjar a Amèrica no veig malament el que espliques. Li han tret la multa i li han posat la obligació de treure's una llicència... tot just comença! Després vindran les inspeccions hehe
com diria el filòsof_ MARDITO ROEDORE....
ResponEliminaEso parece España...
ResponEliminalos Estados Unidos tienen también sus burocracias y leyes incomprensibles para el ciudadano.
ResponElimina