Aquesta que ve a continuació, és d'aquelles noticies que sovint passen inadvertides davant l'allau diari que hi ha. Possiblement surt als diaris perquè som al més d'agost hi no hi massa noticies que publicar.
Recordo la carrera a Pequin de Samia on va arribar l'ùltima a la carrera dels 200 metres. Samia volia continuar la seva carrera a Europa i per aixó es va embarcar en una patera que l'havia de dur a Itàlia, on pretenia continuar la seva carrera esportiva, però no hi va arribar. És una víctima més del degoteix diari de morts que es podrien evitar, dels morts de tercera, pero que es produexien, sovint, davant la indiferència de la gran majoria. Es deia Samia Iussuf Omar i va morir en una pastera el passat més d'Abril amb només 21 anys.
"La somali Samia Iussuf Omar havia commogut el món amb la seva carrera en els 200 metres als Jocs Olímpics de Pequín, on va arribar última, però va demostrar el verdader esperit olímpic, però no va poder repetir la seva participació a Londres, ja que va morir en l'intent d'arribar en una pastera a les costes italianes.
La trista història de Samia ocupa aquest dilluns les primeres pàgines dels mitjans de comunicació italians, que citen les declaracions d'alguns dels seus compatriotes somalis, que asseguren que l'atleta es va embarcar a Líbia amb direcció a Itàlia buscant una nova vida, però va morir en la travessia.
El migfondista somali Abdi Bile, medalla d'or en els 1.500 metres al Mundial d'atletisme de Roma, el 1987, va ser l'encarregat d'explicar a la premsa durant una reunió del Comitè Olímpic Nacional de Somàlia què se n'havia fet d'aquella noia de 17 anys que va commoure el públic de l'Estadi Olímpic de Pequín, que va aplaudir la seva arribada en solitari a la meta amb 10 segons de retard respecte a la resta de les atletes.
"Ha sigut una experiència bellíssima, he portat la bandera del meu país, he desfilat amb milers d'atletes del món", va expressar Samia després de la seva experiència olímpica al tornar a Mogadiscio. Per això, malgrat totes les dificultats, havia continuat entrenant-se durament al tronat estadi olímpic de la capital somali per poder tornar a participar en uns Jocs Olímpics.
L'entrenador de Samia, Mustafa Abdul-Aziz, va confirmar que l'atleta es va embarcar aquest estiu en una pastera per intentar arribar a Itàlia i seguir la seva carrera esportiva davant la falta de fons del seu país. La seva mare, va explicar Abdul-Aziz, va vendre fins i tot un petit terreny per finançar el seu viatge i que pogués complir el seu somni i tenir una vida allunyada de les guerres i la precarietat.
"Els supervivents d'aquell viatge van comunicar la llista de les persones que havien mort durant la travessia i allà hi havia el seu nom (...). Ens vam quedar glaçats. Sabíem que el viatge cap a Occident és perillós, però no ens podíem imaginar que ella seria una de les seves víctimes", va afegir Abdul-Aziz.
Samia va néixer el 1991. Era la gran de sis germans, filla d'una venedora de fruites, i el seu pare va morir en un de les múltiples conflictes que es viuen al país. El seu amor per l'esport la va portar a practicar l'atletisme, però també la natació i el bàsquet. El maig del 2008, Samia es va coronar campiona africana dels 100 metres, i amb només 17 anys desembarcava a Pequín per fer-se abanderada del lema del baró Pierre de Coubertin, l'important no és guanyar sinó participar. El mar Mediterrani va acabar amb tots els seus somnis."
6 Comentaris
És tan estrany, aquest món: en funció del lloc on neixes, tens un 90% de possibilitats d'estar condemnat d'entrada :-(
ResponEliminaFerran: el 80% de la humanitat neix condemnada en molts casos a una mort prematura o a una vidal molt dura.
ResponEliminaPermete'm que digui que precisament l'esperit olímpic és el que està, de manera comuna, més exaltat. Hi ha esports però no tant mafiosos com d'altres. L'atletisme és un d'ells. Però calen unes dots especials, sobretot en categories com la velocitat. S'han acabat els temps, aquells de les pel·lícules com "Charriots of fire". Un velocista neix ràpid. Un velocista de menys de deu segons en els cent metres te'l venen a buscar on sigui i només amb la finalitat de batre els diferents "enemics" a aquest nivell se'l pot entrenar. Recordo el cas de la pel·lícula mateixa on l'entrenador feia córrer el candidat, Abrahams es deia en la ficció, em sembla. El feia correr aixecant els genolls al màxim fins a tocar una petita vara que el mateix entrenador li posava per agafar velocitat en la sancada. Però desenganyem-nos, ni vostè ni jo... ni els nostres fills passaran dels deu segons i mig als nou i escaig. Mai. És absolutament innat a n'aquests nivells de competició. Fins i tot petits trucs del mig fons han esdevingut globals descrits pels diferents comentariste esportius tot cercant el esportista innat i en detriment de la categoria o cultura olímpica, i en general esportiva, a còpia d'experiències, avui en dia, quan recordo que el meu pare explicant-los-me quan tenia dotze o catorze anys i vèiem els JJOO per la tele i anomenava soques al comentaristes que explicaven les aventures de per exemple, l'Steve Cram, l'Owet i el mateix Sebastian Coe.
ResponEliminaÉs per tot això que la glòria olimpica i el seu esperit, esdevenen per mi nul·les d'emoció -potser també ho fa l'edat- en aquest aspecte. Com les olimpiades en si que considero, avui per avui, una vergonya occidental. Una cosa així com el totalitarisme i les diferents guerres del segle passat.
Desenganyem-nos aquesta noia, com tantes d'altres gairebé infinites fins a tresmilmilions al món mai hagués assolit la gloria olímpica ni que l'entrenés i li expliqués uns suposats secrets el mateix campió Ussain Bolt.
Una mentida és el que és. Tant poca cosa com que ella mateixa ho hagués vist en una suposada tele sobres alguna aventura d'alguna veïna. El seu país no és de velocistes ni de corredors. Pensi que arribarè el dia que faran casar-se els diferents velocistes entre si per obtenir el nadó que baixi del 9 i mig. Això si altra vegada no passa que a països com alemanya amb la indústria química, no els desenvolupen amb el genoma hehe
L'altre dia ho deia no recordo on: Hi ha potser centenars de milers de millors nadadors al món, i que podrien esgrimir tanta capacitat de sacrifici i tanta lluita i tanta progressió individual i que no aniran mai a uns jocs olímpics per qüestions polítiques... vull dir que tenen un veí que neda més ràpid i només en queben dos o tres per país al autobús olimpic de manera que la genètica que es veu un determinat tipus de competició miltinacional adulterada amb finalitats expansives i propagandístiques.
Em sap tant de greu com qualsevulla altra negre que s'hi mori en una pastera... tant o més mereixedor de qualsevol mínima oportunitat de vida -no té perquè esdevenir una glòria olímpica- i sense terrenys per vendre perquè els seus avantpassats no tenien res. Penso que és evident. Fins i tot penso que hi gent a barriades nacionals que es mereixen tantes oportunitats com els diferents minyons de magrebís tenen a Catalunya. I d'aquestos temes anem sobrats i en canvi potser no tant retallats que no vull cridar el mal temps.
És com un accident qualsevol . Un accident laboral als setze anys, per exemple, també podria haver esdevingut una glòria olímpica pero no. Clar que sempre no és tanta desgràcia com la mort; encara que recordo un camioner xinès que va atropellar una persona i li va tornar a passar per sobre per matar-la donat que a la Xina l'assegurança per invalidesa és molt més elevada que la mort. Tot un cas també.
de fet Josep, és un dany col·lateral que importa poc, de tant quotidià com és.
ResponEliminaNo sabía rés d´ aquesta historia...
ResponEliminaEsta fue SU CARRERA.
ResponEliminaPudiera definirse como DIGNA, aunque este termino este en desuso...
Desconocía su existencia..