Li comentava l'altre nit Jordi Pujol a Albert Om, al programa el convidat, que ell li agradava molt el caldo (o brou), que prenia cafè tot i que no li agradava molt, però que ell sempre que podia i n'hi havia demanava una tassa de caldo. I, comentava avui Monzó a la Vanguardia que abans a les màquines de cafè n'hi havia de caldo, però ha desaparegut amb el temps. Era un caldo més aviat d'aigua de tripons, d'un color groguenc esllanguit i amb unes minúscules partícules verdes que hi suraven, però calent estava bo. Si no l'han tret, fa dos anys, al Parc Taulí de Sabadell encara n'hi havia, i ho sé perquè n'era un gran consumidor durant el temps que hi va estar ingressada la meva sogra. A casa es beu amb porro i es menja caldo (o brou) gairebé tot l'any - li donem un respir els mesos de Juliol i Agost, i no per voluntat meva -. La Nuri fa un caldo de nadal tot l'any amb carn d'olla i galets. En fa un cop a la setmana una olla molt grossa que tenim a casa i en mengem els dijous per dinar i per sopar i els dissabtes, també per dinar i per sopar. Els dijous galets i el dissabte arrós i fideus, i caldo que sobra el guarda al congelador per fer sopa de ceba o 'rebollido, que li va ensenyar la seva iaia que era d'Olba a Terol. Aquests mesos d'estiu de pausa, algun dia en compra de la marca Aneto (que recomano) perquè és francament bo. Dirla doncs que puc dissentir en moltes coses amb l'expresident Pujol, però en el caldo, estaríem compromesos en la coincidència.