La vicepresidenta del Govern, Soraya Sáez de Santamaría, en roda de premsa, ha recordat, respecte a les paraules de Francesc Homs -que no descartava una declaració unilateral-, que "un ha de ser més prudent en declaracions d'aquesta naturalesa". "El govern els convida a complir la llei", ha assenyalat. També ha recordat que "el que diuen les lleis és que decisions d'aquesta naturalesa només poden prendre pel conjunt de ciutadania i la totalitat del poble espanyol". També s'ha referit a Artur Mas per dir que "qualsevol governant d'Espanya està sotmès a la Constitució". "Molts catalans tampoc no consideren que sigui el model més encertat. Més existeixen models molt millors per a Catalunya", ha assegurat. Malgrat això, la vicepresidenta ha reconegut que "moltes comunitats consideren que no és un bon model. El PP hi va votar en contra, la Generalitat de Catalunya sí". "Són moments difícils i la inestabilitat política afegeix crisi a la crisi", ha lamentat, a més d'apuntar que "els ciutadans no mereixen que alguns afegeixin més confrontacions". Soraya, que ha reconegut que "desconec que té en ment" Artur Mas, ha indicat que "els convido a per on va el món". 
-
Potser caldria que la rancia vicepresidenta del Govern sabès per on va del món, però la seva antiguitat mental no li ho permet. Sembla jove però és vella i rancia com el seu País, i com un lloro o cacatua repeteix mecànicament un discurs antic, fins i tot més antic que ella. La independència, sempre és unilateral, en major o menor mesura, però és unilateral, i, de fet el que en pensi el Govern Espanyol, poc importa, només és un actor passiu. La independència s'ha de cercar fora d'aquest ens malaltís dit Espanya, aquest es el recolzament que s'ha de buscar i aconseguir, i si s'aconsegueix (serà una tasca dura i feixuga) Espanya no hi podrà fer res. només administrar sàdicament la seva rebequeria i deixar bordar a la caverna mediàtica, però no i tindran res a fer ni ho podran evitar, entre les ruines de la seva decadència. Artur Mas (ho sento Lluís) ha crescut molt políticament i el seu discurs té calat, parla com un home d'Estat, amb seny i mesura, amb aquella grandeur que tant havia reclamat a Montilla, una grandeur de la que n'estava totalment mancat - suposo que algun dia els politòlegs del futur estudiaran com fou possible que José Montilla arribés a President de la Generalitat - No n'hi ha prou amb el que digui Espanya, de fet, l'únic problema que Catalunya té per a ser independent, és si en un plebiscit convocat pel President Mas guanyaria el vot del si. Aviso malgrat el que he teoritzat fins ara, que el meu no el tindrà, jo crec en els Estats Units d'Europa, dec ser dels menys, però hi crec, des que era la Comunitat del carbó i l'acer, les beceroles de la actual Comunitat Económica Europea, i en això hi crec fermament des fa anys, perquè això suma, i perquè el que faci que això sigui possible, vol dir que hauran de desaparèixer els Estats nacions, rèmores del segle XIX, amb monarquies (més rèmores encara) incloses, Espanya de les primeres - per suposat -. En aquesta Europa si que hi crec, una Europa sense nacions, uns Estats Units d'Europa, sota una única bandera. Però aixo és perseguir per la meva part una quimera, no la quimera del Bourbon, sinó la quimera dels il·lusos. Ho sento, però jo ho veig així.