PROU!, PROU, PROU? 27.9.12

En català hi ha una paraula que té molts significats: és la paraula "PROU". Pot significar en castellà "Basta! bastante, cierto, bien, a duras penas, demasiado". Però té un altre ús potser no tan conegut i molt nostrat que vindria a ser un si-no, o un no-si ambigu davant una pregunta en la que es demana la teva opinió. I ho és molt de catalana PROU, perqué és una manera com deia ambigua de contestar vers una pregunta a la que no et vols acabar de comprometre amb un si o un no, o simplement per no contestar no o no gaire, per a no dir gens, deixe's anar el PROU i quedes ambigüament bé. De vegades et trobes en que davant alguna pregunta a la que et demanen una contesta amb si o no i que et pot comprometre, deixe's anar el PROU i quedes la mar de bé. O sia que si em pregunteu si m'ha agradat el fet que Artur Mas hagi decidit convocar eleccions i engegar un referendum per l'autodeterminació de Catalunya, la meva contesta sería: PROU!, PROU, PROU?.

CORRECTA ACTUACIÓ POLICIAL? 26.9.12

Passades les 22h de la nit del # 25S, una dotzena d'antiavalots van entrar a l'estació d'Atocha per l'entrada de l'hivernacle. Resuta curiós comprovar com un d'ells li diu a la resta: "Aquí pilotes de goma no eh!" ja que després és clar que la van utilitzar, com es pot comprovar en altres vídeos com aquest:

 

.

A REPATRIAR IMMIGRANTS EXTREMENYS, JA! 26.9.12

A  voltes amb l'escrit d'ahir, voldria reblar en que a ran de la decissió d'Artur Mas de convocar eleccions, tothom va amb el peu canviat i el pa de cada dia serà desbarrada rere desbarrada, com aquest ens extremeny, aparentment amb totes les seves capacitats mentals intactes, però que genera dubes raonables sobre la seva capacitat intel·lectual i el seu esat etílic. Vegis sinó el que ha dit un tal Guillermo Fernandez Vara al seu blog, un tal Guillermo, que no és mes idiota perquè no entrena prou, i ho dic sens cap respecte, perquè un és el que és i les bestiesses que diu, i a les seves paraules em remeto. Patirem!, Ara,a Collonades se'm gira feina.

EL Pp i LA CONSTITUCIÓ 25.9.12

No deixa de ser curiós que el Partit del Govern, el Partit Popular, hereu de l'extinguida o transformada Alianza Popular de Don Manuewl Frafa Iribarne (q.e.p.d.), defensi aferrissadament la Constitució Espanyola, i s'agafi a ella com a un ferro roent immutable i intocable, aixó si. Una Constitució espanyola que els pares del PP no van votar. Ho recordeu? Va ser el 6 de desembre de 1978. Aliança Popular estava dirigida per Manuel Fraga Iribarne. Tot i ser co-redactor de la Constitució, Fraga i el seu partit van promoure activament l'abstenció. Tot i això, el 67,1% dels espanyols censats varen a votar aquest projecte de Constitució i el 87,87% ho va fer afirmativament, el 7,83% va votar en contra i el 4,30% va ser nul o en blanc. Però Aliança Popular no va votar. Es va abstenir. I va promoure l'abstenció. Jo d'aquesta postura intransigent vers una Constitució en la que no hi creien ni creuen, en diria barra i poca memòria.

EL CONTENIDOR QUE NO HA CREMAT MAI 25.9.12

el panflet del Pp de l'Hospitalet

imatges del contenidor cremat a Madrid

El Partit Popular de l'Hospitalet està intentant treure rèdit electoral dels aldarulls que van tenir lloc el 31 d'agost al barri de la Florida de la localitat amb l'edició d'uns pamflets titulats “Batalla campal a la Florida”. El fullet està il·lustrat amb la imatge d'un contenidor cremant-se que tothom sobreentén que va ser víctima dels altercats al barri. Però segons ha pogut saber EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, la imatge del contenidor no es va captar a l'Hospitalet sinó que té un origen totalment diferent, el carrer del Príncipe de Madrid. Els responsables del disseny del fullet no eren al lloc dels fets quan es van produir però necessitaven una imatge que sintetitzés el missatge que es volia donar: foc i disturbis a la Florida. Així que, a falta d'imatges pròpies, van optar per buscar a internet. En aquest fòrum en van trobar una que els anava perfectament. Que la imatge fos captada a Madrid, concretament davant del número 15 del carrer del Príncipe el 19 de juliol passat després d'una manifestació, no els va importar gens.

Aquesta noticia que no és més que una fotessa barroera de quatre peperos arreplegats aprenents de bruixot, és una bestreta del que ens espera a partir d'ara de part dels veïns. En els propers mesos, atacs com aquest i de tota mena sovintejaràn contra Catalunya, missatges caòtics, apocaliptics de por estaràn presents en el dia a dia. 
És curiós com els ha agafat amb el pas canviat els últims esdeveniments a partir de la manifestacio de l'11-S, la realitat es que estàn desconcerats, esmaperduts i no saben que dir ni que fer. Donen equivocades respostes de manual, fora de context perquè ningù els hi ha dit ni sap - encara - que han de dir.
Recordo un debat al Parlament Espanyol - diria que entre Suárez i Gonzalez - en que al primer algú li va escriure la réplica a l'altre d'acord amb el que pensaven que diria, però Gonzalez va canviar el seu discurs a última hora i les respostes que li havien escrit a Suarez no tenien res a veure amb el que havia dit González.
A Madrid - a tots - els passa més o menys el mateix, els últims esdeveniments els han agafat sense respostes de manual adequades, i van deixant anar rancunies i visceralitats d'aquell desdeny de qui desprecia quant ignora tan Espanyol. Mentre, quatre militars carajilleros retirats, fills de..... Franco, parlen de judicis sumarissims i fan que suri en l'ambient soroll de sabres, uns sabres rovellats com ells. 
Deia l'altre dia Punset una obvietat que molts ja haviem detectat fa temps, la ciencia és al segle XXI i la política està ancorada al XIX. El que no se si ho deia concretament referint-se a la Politica Espanyola, que si ho està d'ancorada al XIX in sécula seculorum.
Mas, en canvi - ja ho vaig dir l'altre dia - sap el segle en que viu, actúa com a home d'Estat i administra amb saviesa els tempos. Potser és això el que posa tan nerviosos als de Madrid.

L'OFICI DE LLAUNER o LLAUNERA 24.9.12

Fontaner-a (de fonts) Lampista o llauner-a (d'instal·lacions elèctriques i conduccions d'aigua o de gas) ARGUMENTACIÓ: No és el mateix parlar de fontanero en castellà que parlar de fontaner en català. És a dir, no podem traduir fontanero per fontaner si no estem segurs del context en què apareix el mot. El mot fontanero es pot traduir per fontaner (si es refereix a l'operari que té cura del bon funcionament de les fonts i de la distribució de l'aigua) o també per lampista o llauner (si fa referència a la persona que instal·la o adoba les instal·lacions elèctriques, conduccions d'aigua, de gas...). El terme llauner no és sinònim absolut de lampista. L'ofici de llauner només és sinònim de lampista i pot ser un equivalent de fontanero si fa referència al seu segon significat: "persona que instal·la o adoba les conduccions d'aigua, substitueix els vidres trencats, etc.". A més d'aquest significat, com a derivat de llauna que és, en té un de primer i més propi, que és la "persona que es dedica a fer o a adobar objectes de llauna" (aquest darrer significat no té res a veure amb l'accepció de lampista). Segons la Classificació catalana d'ocupacions (CCO-94, adaptació de la CNO-94) els lampistes i instal·ladors de canonades (codi 7220) "munten, ajusten, instal·len i reparen accessoris de lampisteria, canonades, sistemes de desguàs i altres conductes" i els electricistes de la construcció i similars (codi 7230) "ajusten, regulen, munten i reparen les instal·lacions elèctriques". És a dir, les feines d'un lampista són principalment d'aigua i de gas, però també pot adobar, encara que no s'especifiqui, instal·lacions elèctriques (que és, de fet, el que recullen els diccionaris generals); en canvi, un electricista només pot fer feines d'electricitat. Així doncs, és incorrecte parlar de fontaner com a persona que instal·la o adoba les instal·lacions elèctriques, les conduccions d'aigua o de gas, etc.; en aquest cas haurem de recórrer al terme lampista, o llauner com a sinònim complementari.

LLAUNER-A: Senyor o Senyora que ven llaunes de cervesa a la Plaça Real segons un anunci de la radio.

EL LLORO, EL MICO I L'ESTAT DE PUERTO RICO 24.9.12

Diuen que el Sr. Mas vol demanar a Espanya no separarse i ser un Estat associat com Puerto Rico. No em sembla mala idea, tot i que posats a demanar, podria demanar ser un Estat associat dels Estas Units.....d'Amèrica. Sempre m'ha fet il·lusió dur dòlars a la cartera i aprendre anglès. Reflexionem-hi

CAÇADORS DE CAÇADORS DE BOLETS 23.9.12

L'inefable Conseller Pelegrí 'de donde vengo o de donde soy' anuncia la proposta de crear una llicència de boletaire per invertir la recaptació de la taxa en la preservació dels boscos. Regular la recollida de bolets, especialment aquella amb finalitats comercials, és una reivindicació històrica dels propietaris forestals. Els propietaris forestals són els que tenen boscos en els que no s'hi gasten ni cinc centims d'euro - així estàn - 

.

L'afició popular per caçar bolets, ha fet enrere els diferent governs a l'hora de debatre una regulació potencialment conflictiva. La recol·lecció de bolets és una de les activitat més populars i arrelada al nostre país i és un motor socio-econòmic inqüestionable, el gran repte està en la necessitat de trobar eines que permetin regular l’activitat al bosc per a benefici del bosc, i el simple concepte de “peatge” seria una mesura de caràcter recaptatori, d’entre un munt de les possibilitats realment constructives i positives, de cara a l’aprofitament sostenible dels boscos de Catalunya, una assignatura pendent de fa dècades. 

Curiosament aquesta Conselleria del Sr.Pelegrí, no es preocupa que s'obrin camins al bosc per quads i 4x4, deu ser que no és de la seva competència, o tractant-se del Sr.Pelegrí, incompetència. Aqui del que es tracta és de recaptar, i a 10 euros per boletaire poden recollir uns quants eurons per arribar a final de més. Ara, al boscos, que n'hi hagi de bolets, i que l'Oscar Dalmau o altri acompanyin als boletaires per certificar la recollida, cas de produir-se, i si no n'hi han s'haurà d'imdemnitzar al frustrat boletaire. 

-

Fa cinc anys que no vaig a collir bolets, des que el meu pare no hi pot anar, però enguany haurè d'anar-hi, sense carnet de boletaire, clar, ja que si algù se'l treu i paga els 10 euros, no és que sigui un beneit, és que és igual que el Conseller Pelegrí 'de donde vengo o de donde soy'....un Pixacà!

TRES COSES QUE M'AVORREIXEN 23.9.12

Hi a tres coses que m'avorreixen molt, la vida, la Formula 1 i el fútbol. La vida, la deixo passar indolent i que faci el que vulgui, tossuda com és, la fórmula 1 perquè es l'avorriment institunacionalitzat per TV3 (la seva, i últimament, de la ceba) i el fútbol que tambè és avorrit per se, llevat que sigui de la Premier, que és distret, encara que no juguin a fútbol, pero corren molt i almenys es deixen veure i a una certa velocitat. 

Veient ahir l'Espanyol arrossegar-se patèticament per un camp de fùtbol, o el Barça avorrint a les ovelles davant els fills de la 'Alhambra', com voleu que m'agradi veure el fùtbol. Tito Vilanova o el novaiorquès de luxe no hi tenen res a veure, són mers comparses; la cosa és Valdes, Puyol, Xavi, Iniesta i Messi, si hi ha aquests junts al camp hi ha espectacle, sinó és la banda del empastre. Val a dir però que hi esports o activitats lúdiques mès avorrides encara: quan estàvem a l'Havana, retransmetien per la TV dels germanets Castro partides d'escacs comentades per un speaker. És el que tenen les revolucions fallides, que acaben matant d'avorriment.... i de gana.

SUBVENCIONS A OENEGÈS 4T TRIM.2011 22.9.12

Francament, si disposeu de 10 minuts doneu una ullada a aquest llistat de subvencions de l'Estat Espanyol a oenegpes, aquí, aqui els que fan l'estudi per donar les subvencions, i aqui qui ho ha esbrinat, Rafael del Barco.

L'ALEJO, LA SENYERA I EL PAPER HIGIÈNIC 22.9.12

L'eurodiputat del PP, Aleix Vidal-Quadras, durant la tertúlia d'El Gato al Agua, ha manifestat que en cas d'independència "moltes empreses se n'anirien de Catalunya espaordides". "Molts catalans marxarien traumatitzats quan es trenqui la seva matriu amb Espanya. I serien gent de les capes més creatives, més dinàmiques, més informades i més capaços de crear riquesa", ha dit. També ha assegurat que "el PIB català, en cas d'independència, baixaria un 30% i això durant molts anys". Vidal-Quadras considera que "si la gent només sent una música, al final balla aquesta música", i en aquest sentit ha criticat que mitjans com La Vanguardia, El Periódico o RAC1 "són premsa del règim". El dirigent del PP creu que "la colonització de la societat civil per part del govern català ha estat brutal". D'altra banda, ha criticat que "el president del Govern ha rebut Mas amb la bandera catalana a la porta, a la sala de la reunió, no sé si l'ha posat també als lavabos". "La seva nació està amenaçada de ruptura per aquest cavaller [Mas], ha de fer un discurs en horari de màxima audiència i dirigir-se als catalans", ha proposat. Vidal-Quadras augura que "si fa això, 500.000 ja canvien d'opinió". "Cal mobilitzar molta gent, perquè la veritat és molt difícil de tapar. Tot aquell que no estigui infectat pel virus ha de mobilitzar-se", ha sentenciat. Doncs no se si el menyspreable Alejo Vidal Quadras, víctima de la síndrome de Xenius, no sap que no varen posar la bandera catalana ni L'espanyola als lavabos, hi varen posar paper de water que és el que pertocava, entre altres coses perquè em sembla que la deriva Independentista catalana ha produït una autèntica cagalera a Espanya, i hi ha molts de nervis i somriures massa forçats de la porqueta major del regne. Fins i tot ja han tret el Sant Cristu gros d'Aznar, El que deia Alejo, massa nerviosos per una qüestió improbable segons la vostra rebequeria, com la independència de Catalunya. Possiblement, perquè en el fons sabeu que aquest alliberament de Catalunya, seria la ruïna per Espanya, que és quedaria sense mamella de la que xuclar des de la seva indolència atàvica. Potser vostè i els bocamolls contertulians de el gato al agua no ho saben, però aquí i arreu si es pot, al water si posa paper de ídem dit també higiènic, també perqué en Mariano es curtet, però educat i quan rep algú a Moncloa, a banda de la bandera Espanyola hi posa la de la persona i país que el visita. 
Higiènic no és precisament escoltar a un barrut com vostè i els seus col·legues del gat passat per aigua. Sap Sr. Vidal Quadras, vagi-se'n allí on es fa servir el paper higiènic. Ah! i no cal que torni, és el lloc que mé li escau.

LA QUIMERA D'UN IL·LÚS 21.9.12

La vicepresidenta del Govern, Soraya Sáez de Santamaría, en roda de premsa, ha recordat, respecte a les paraules de Francesc Homs -que no descartava una declaració unilateral-, que "un ha de ser més prudent en declaracions d'aquesta naturalesa". "El govern els convida a complir la llei", ha assenyalat. També ha recordat que "el que diuen les lleis és que decisions d'aquesta naturalesa només poden prendre pel conjunt de ciutadania i la totalitat del poble espanyol". També s'ha referit a Artur Mas per dir que "qualsevol governant d'Espanya està sotmès a la Constitució". "Molts catalans tampoc no consideren que sigui el model més encertat. Més existeixen models molt millors per a Catalunya", ha assegurat. Malgrat això, la vicepresidenta ha reconegut que "moltes comunitats consideren que no és un bon model. El PP hi va votar en contra, la Generalitat de Catalunya sí". "Són moments difícils i la inestabilitat política afegeix crisi a la crisi", ha lamentat, a més d'apuntar que "els ciutadans no mereixen que alguns afegeixin més confrontacions". Soraya, que ha reconegut que "desconec que té en ment" Artur Mas, ha indicat que "els convido a per on va el món". 

-

Potser caldria que la rancia vicepresidenta del Govern sabès per on va del món, però la seva antiguitat mental no li ho permet. Sembla jove però és vella i rancia com el seu País, i com un lloro o cacatua repeteix mecànicament un discurs antic, fins i tot més antic que ella. La independència, sempre és unilateral, en major o menor mesura, però és unilateral, i, de fet el que en pensi el Govern Espanyol, poc importa, només és un actor passiu. La independència s'ha de cercar fora d'aquest ens malaltís dit Espanya, aquest es el recolzament que s'ha de buscar i aconseguir, i si s'aconsegueix (serà una tasca dura i feixuga) Espanya no hi podrà fer res. només administrar sàdicament la seva rebequeria i deixar bordar a la caverna mediàtica, però no i tindran res a fer ni ho podran evitar, entre les ruines de la seva decadència. Artur Mas (ho sento Lluís) ha crescut molt políticament i el seu discurs té calat, parla com un home d'Estat, amb seny i mesura, amb aquella grandeur que tant havia reclamat a Montilla, una grandeur de la que n'estava totalment mancat - suposo que algun dia els politòlegs del futur estudiaran com fou possible que José Montilla arribés a President de la Generalitat - No n'hi ha prou amb el que digui Espanya, de fet, l'únic problema que Catalunya té per a ser independent, és si en un plebiscit convocat pel President Mas guanyaria el vot del si. Aviso malgrat el que he teoritzat fins ara, que el meu no el tindrà, jo crec en els Estats Units d'Europa, dec ser dels menys, però hi crec, des que era la Comunitat del carbó i l'acer, les beceroles de la actual Comunitat Económica Europea, i en això hi crec fermament des fa anys, perquè això suma, i perquè el que faci que això sigui possible, vol dir que hauran de desaparèixer els Estats nacions, rèmores del segle XIX, amb monarquies (més rèmores encara) incloses, Espanya de les primeres - per suposat -. En aquesta Europa si que hi crec, una Europa sense nacions, uns Estats Units d'Europa, sota una única bandera. Però aixo és perseguir per la meva part una quimera, no la quimera del Bourbon, sinó la quimera dels il·lusos. Ho sento, però jo ho veig així.

DE CALDO (O BROU) 21.9.12

Li comentava l'altre nit Jordi Pujol a Albert Om, al programa el convidat, que ell li agradava molt el caldo (o brou), que prenia cafè tot i que no li agradava molt, però que ell sempre que podia i n'hi havia demanava una tassa de caldo. I, comentava avui Monzó a la Vanguardia que abans a les màquines de cafè n'hi havia de caldo, però ha desaparegut amb el temps. Era un caldo més aviat d'aigua de tripons, d'un color groguenc esllanguit i amb unes minúscules partícules verdes que hi suraven, però calent estava bo. Si no l'han tret, fa dos anys, al Parc Taulí de Sabadell encara n'hi havia, i ho sé perquè n'era un gran consumidor durant el temps que hi va estar ingressada la meva sogra. A casa es beu amb porro i es menja caldo (o brou) gairebé tot l'any - li donem un respir els mesos de Juliol i Agost, i no per voluntat meva -. La Nuri fa un caldo de nadal tot l'any amb carn d'olla i galets. En fa un cop a la setmana una olla molt grossa que tenim a casa i en mengem els dijous per dinar i per sopar i els dissabtes, també per dinar i per sopar. Els dijous galets i el dissabte arrós i fideus, i caldo que sobra el guarda al congelador per fer sopa de ceba o 'rebollido, que li va ensenyar la seva iaia que era d'Olba a Terol. Aquests mesos d'estiu de pausa, algun dia en compra de la marca Aneto (que recomano) perquè és francament bo. Dirla doncs que puc dissentir en moltes coses amb l'expresident Pujol, però en el caldo, estaríem compromesos en la coincidència.

25 DE SETEMBRE DE 1962 20.9.12

El pròxim 25 de setembre es compleixen 50 anys de les dramàtiques inundacions del Vallès, la pitjor catàstrofe natural de la història de la província de Barcelona. La riuada va causar més de 600 morts registrats (moltes víctimes ni tan sols estaven empadronades, cosa que va dificultar el recompte) i va deixar a la misèria més de 12.000 damnificats. Les poblacions més afectades van ser Terrassa, Rubí i Sabadell. Demana el Periódico als seus lectors que expliquin les seves vivències d'aquell dia fatídic per part del Vallès. Aquell dia em va llevar la mare a les 7 com sempre. Jo tenia disset anys i treballava a l'empresa P.PRAT SA, que fabricaven maquinària per 'Panaderia y Pasteleria' que es deia en aquells temps. Recordo que en llevar-me, la mare em va comentar que tota la nit havia plogut molt- Ja no plovia quan em vaig llevar, i si que devia haver plogut molt atès el erra esta excessivament net i polit davant de casa. On jo vivia - i visc - a la Carretera de Prats de Lluçanès, per més que plogui no es por inundar, estem massa amunt del nivell del Ripoll. A partir de Casa es va baixant per Can Puig Gener fins arribar al riu i allí si que va fer mal la riuada, com a les fàbriques que hi havia a baix al riu que varen quedar arrasades. Molt més mal va fer a Rubí, Terrassa o San Quirze del Vallès, en una barriada que hi havia a l'entrada, per sota de on hi ha ara l'Alcampo. Però tot això no ho sabia quan em vaig llevar. Com cada dia em vaig beure la llet al Cola Cao i amb l'entrepà embolicat amb una fulla de la Vanguardia (res de paper d'alumini) vaig anar a treballar a cal P.Prat on feia d'Administratiu. A peu, tardava una mitja hora de casa a la feina, i si recordo que a mig camí em va venir una urgència d'aquelles que apressen d'apressar (que m'estava cagant viu, vaja), i el camí se'm va fer etern. En arribar a la feina al carrer de Sentmenat, les portes de la fàbrica estaven obertes de bat a bat però no hi havia ningú. El terra estava moll. ple de petxades, i aleshores em vaig adonar que al fons del carrer (a quatre o cinc cantonades del marge que dona el Ripoll), estava curull de gent. Em va passar la cagalera de cop, alguna cosa havia passat - em vaig dir - i m'hi vaig acostar. L'espectacle era terrible, la quantitat d'aigua que baixava per un riu tan escadusser com el Ripoll feia que semblés l'Amazonas, Baixava bestiar mort, tota mena de restes enmig d'una sinistra i furiosa aigua de color marró. El Pepitu, l'encarregat em va explicar el que havia passat, no en sabia massa però era palès que era una de molt grossa, s'ha de tenir en compte que la informació abans funcionava amb uns paràmetres molt diferents als actuals. Al cap d'una estona va arribar el Mañosa que era un muntador i va explicar que a Terrassa havia mort molta gent, a Rubí també i a altres llocs. Vàrem tornar a la feina i quan van començar a trucar clients per veure su ens havia afectat a l'Empresa, i en Fidel que tenia una radio la va posar, vàrem tenir consciència de la tragèdia. Recordo la tasca impagable de Maquín Soler Serrano a la Radio, crec que a Radio Barcelona, i com tothom es va bolcar amb les poblacions afectades, i quan dic tothom, vull dir tothom, Després va venir Franco a Sabadell i va dir que ens ajudaria a reparar les pèrdues - no ho va fer - i també va dir que tornaria per la primavera, però no va venir mai més, ni ganes. , Aquests són els records que tinc d'aquell dia, i recordo també la gran nevada, la mare de totes les nevades de la nit de nadal del mateix any.

REINCIDENTS HABITUALS 20.9.12

Qui més qui menys, ha escrit en alguna ocasió que no pensa parlar més de política, però finalment reincideix - jo el primer -, de fet, som reincidents habituals. Suposo que avui mateix o demà i els dies vinents tornarem a parlar-ne. La reunió d'avui entre Rajoy i Mas no durà enlloc i em temo, o - me n'alegro - que els esdeveniments es precipitaràn, no crec que avui, però si dimarts. Ens tocarà tornar a votar aviat, possiblement abans de final d'any, i aquesta vegada hem de pensar molt bé que i a qui votarem.

CESC FÀBREGAS...NO GRÀCIES! 19.9.12

De la mateixa manera que Xabi Alonso no és un jugador pel  Madrid i amb prou feines per jugar en qualsevol altre equip de la primera divisió de futbol, Cesc Fàbregas, és el mateix cas. Ja vaig dir al seu dia que seria un error fitxar-lo. El temps m'ha donat la raó. Aquest noi va triomfar a Anglaterra on triomfa qualsevol mindundi donat el seu fútbol primitiu, però no és un jugador pel Barça, és una llosa, una rèmora i una nosa, molt cara per cert. i SEMBLA MENTIDA NO ES VEGI.  Sort de Messi, que tampoc fa res i no li surt res, pero fa gols. Aquesta és la diferencia entre un gran jugador i un de mediocre.

HO SENTO! HO HA TORNAT A FER 18.9.12

El rei Joan Carles ha escrit una carta en què demana als espanyols que remin "a la vegada" i caminin "junts" per superar les dificultats actuals. Joan Carles, en la inauguració del curs judicial, a Madrid. 

Just una setmana després que milers de catalans sortissin al carrer per demanar la independència, el cap de l'Estat ha penjat un text a la nova web de la Casa del Rei en què subratlla el "moment decisiu per al futur d'Europa i d'Espanya" i denuncia que el pitjor que es pot fer és "dividir forces, encoratjar dissensions, perseguir quimeres".

Joan Carles també apel·la a l'esperit de la transició i demana que es recuperi el "sacrifici dels interessos particulars en nom de l'interès general".

Aquesta carta s'ha donat a conèixer dos dies abans que el president de la Generalitat, Artur Mas, es reuneixi a la Moncloa amb el cap de l'Executiu, Mariano Rajoy.

-

Obviàment el Bourbon no ha escrit aquesta carta a la seva pàgina web, no dona per a tant el seu intel·lecte escadusser i atrofiat per ingestes líquides variades i la vida de dropu que ha dut de sempre. Ell, que ni tan sols dignament es representa a si mateix no és qui per di res ni aconsellar res a ningú, que se'n vagi a caçar elefants o óssos borratxos que és lo seu. Ah! I mai millor que ara se li podrien rebotar unes paraules seves:

¡PORQUÉ NO TE CALLAS!.

Ho sento, ho ha tornat a fer, va dir que no tornaría a passar i l'ha tornat a vessar. Ah! i no cal que es disculpi, diria que en general, ens importa un rave, el que digui ell, i la resta de dropos que hem de mantenir.

SANTIAGO CARRILLO 18.9.12

Ha mort Santiago Carrillo, ho acaben de dir a Rac1 tot i que mols digitals encara no ho publiquen. En canvi, a la Wiki ja consta la data d'avui com la de la seva mort, i algun idiota dirà o recordarà que era fumador empedreït. La glosa de la seva figura política la deixo als entesos, però com ha mort i de vell -. no del tabac -, en general tothom en parlarà bé, que és el que sol passar, cal morir-se, o dimitir - sobretot en política - perquè parlin bé de tu.

L'EMPRESARI INEXISTENT 18.9.12

El cas, o suposat cas de l’empresari català entrevistat pel Herald Tribune durant la mani de l’11 de setembre, l’he publicat a Collonades, però he estat pensant que valdría la pena posar-lo tambè aquí. Demostra amb quina lleugeresa es donen les informacions per part dels mitjans sense contrastar cap dada.

"Perquè després diguin que els diners i els empresaris són covards: mentre es disposava a participar en la manifestació independentista de l'11 de setembre, el chief executive de Palex Medical SA, Xavier Carbonell, va declarar a Herald Tribune, que encara que la independència de Catalunya té seus riscos a curt termini, el més important és defensar i respectar "el dret d'un poble a l'autogovern ia administrar els seus recursos i els seus diners".

Pel context s'entén que els riscos a curt termini fan referència a la viabilitat de la seva empresa. Palex Medical S.A. es dedica a la venda de materials hospitalaris, des de Barcelona i província. Segons Herald Tribune, factura 150 milions d'euros, dels quals 120 es realitzen a Espanya, però fora de Catalunya.

Arriscant el futur de l'empresa

Mai vaig imaginar a un empresari que subordines el futur de la seva empresa a la seva participació en el debat públic. Tan grans fanfarronades són pròpies de polítics, el futur personal i patrimonial no depèn de clients, de vendes, d'empleats; tampoc estranya veure des d'institucions tipus Cambra de Comerç, Circula d'Empresaris o Cercle d'Economia, la manca de risc és similar a la dels polítics, perquè en el fons pertanyen a la mateixa superestructura. Un empresari singular-i molt menys, en propietari d'una empresa-mai s'arriscaria la xifra de negocis per opinar sobre qüestions polítiques polèmiques.

Però contra el que un servidor imaginava, aquí estava Xavier Carbonell, amb un parell: assegurant a la primera pàgina de Herald Tribune que l'autogovern està per sobre dels contractes de Palex Medical SA amb els hospitals espanyols. Practicant el periodisme de base de dades i amb l'afany d'entendre qui era el conseller delegat que posava alegrement en risc el futur de la seva empresa, o l'empresa dels seus ocupadors, investigar en la pàgina web de la companyia i en eInforma. Resultat desconcertant: resulta que ni Palex Medical SA factura 150 milions d'euros (que més voldria), ni el Sr Xavier Carbonell és el seva chief executive. De fet, ni tan sols apareix citat.

Independència o compte de resultats

Dos errors - dues mentides?-A la primera pàgina del que tinc pel segon millor diari del món, que sens dubte transmeten a una audiència global una realitat falsa: els empresaris catalans prefereixen la independència sobre qualsevol altra cosa. Siguem sensats: els empresaris catalans, com els bascos, valencians i madrilenys estan al que estan: el compte de resultats. Què tots s'imaginen un escenari millor, amb menys impostos, més seguretat jurídica, millors condicions creditícies? Sens dubte. Però cap està disposat, llevat que vegin immediates avantatges econòmics, que no és el cas, a sacrificar la seva empresa ni per la unitat de la Pàtria, ni pel federalisme fiscal. Senzillament, no és el seu paper en la societat.

Xavier Carbonell, si és que existeix, ni és empresari ni sap de què va la beina. Encara que digui Herald Tribune.-JOSE MARÍA GARCÍA-HOZ -- LAINFORMACION.COM"

SILENCI ... 17.9.12

M'explicava avui un empresari, que el més d'Abril passat un grup d'empresaris d'un sector determinat que no diré, varen tenir una trobada distesa amb el President Mas. En un moment determinat, un dels empresaris li va etzibar: El que heu de fer es proclamar ja la independència de Catalunya, Mas se'l va mirar i li va preguntar: Si dono aquest pas, estareu tots darrera meu?. Silenci...