En el fons, i que ningu s'enganyi, la independència - amb majúscules - a Catalunya la pretenen tres i l'astròleg. El que succeix és que la situació econòmica i sobretot la mani de l'11 de setembre ho ha complicat tot, i ara, descol·locats, els partits no saben a quina carta jugar i ves per on, l'independentisme que estava somort  com un virus d'aquests virals del Youtube s'està escampant com merda. A Espanya estàn més acollonits i desconcertats del que aparenten i aquí tambè, però sembla que Mas (m'ha sorprés gratament) ha vist la llum i el camí a seguir. A Madrid va fer un enorme discurs d'Estat, un discurs sincer i honest, que no se si varen entendre els mesetaris del segle XIX, aquí per a ells va el pollastre, però Mas va parlar en castellà molt clar i català, i és d'agraïr. Passaràn coses en els propers mesos, moltes i sorprenents coses. Com em deia aquest matí el Santiago el meu pare - qui m'ho havia de dir que a la meva vellesa veuria una Catalunya independent - I ho diu un que, com hom - el seu fill - no ho és pas d'independentista, pero que com a l'acudit de l'Eugenio, quan va a demanar el gat mentre rumia pel camí, fastiguejat, acaba dient al sorprés altri que li obre la porta: sap que li dic, que ja es pot fotre el gat al cul!