No heu de tenir més enemics que aquells que siguin dignes d'odi, però no tingueu enemics dignes del menyspreu: heu d'estar orgullosos dels vostres enemics, deia Nietzsche, i aquest és crec el nostre error principal, que mensypreem l'enemic, però no l'odiem, i a la inversa succeeix el mateix. I així portem més de tres-cents anys de desgast, fins ara inùtil.
de les seves millors entrades...salut
ResponEliminaCom la majoria dels aforismes d'en Nietzsche, ajuda a pensar.
ResponEliminaTambé diuen (no recordo qui) que els homes sense enemics són homes sense caràcter.
Un plantetjament molt encertat, Francesc!!!
ResponEliminaPel que fa a Espanya, jo no tinc enemics. De fet Espanya m'encanta, i l'espanyol també.
ResponEliminaJo penso que de vegades no cal parlar d'enemics. Només de parelles mal avingudes. I jo sempre he estat partidari del divorci.
Yo no se porque tengo que ser enemigo de nadie en función de donde ha nacido o porque le gobierne un idiota u otro...Me parece tan estúpido como odiar a alguien por su color de piel, claro que siempre habrá alguno que lo justifique y otros que le sigan...Creo que Nietzsche se refería a personas, no a paises...
ResponElimina