DE SMS I APOSTES ESPORTIVES

És pràctica habitual en els medis audiovisuals demanar la participació dels oients enviant missatges SMS per donar la seva opinió sovint sobre qualsevol bajanada, i fins i tot alguna vegada sobre qüestions serioses. Aixó té un cost per la persona que envia l’SMS, i un benefici que es reparteixen a mitges les companyies de telefonia mòbil i el medi que convida a participar als oients. És una manera de guanyar diners extres a costa de la bona fe de la gent, SMS que no serveixen per a res, perquè normalment es SI o NO, o sia de matisacions zero, i el resultat que donen aquestes participacions, és com a mínim dubtós. Hi és clar, les ràdios i televisions privades poden fer el que vulguin en aquest sentit, tot i que en algun cas a mi particularment no m’agrada que fomentin les apostes (l’últim en escurabutxaques del segle XXI). A Rac1 prou que en parlen d'aquest tema a la seva transmissió de futbol, amb anuncis dels propis locutors incitant a apostar sense cap pudor, lo qual diu poc dels principis morals d'aquests periodistes als qui no importa incitar a la gent al joc, on ja se sap que sempre s'hi perd. 
Ara, que no m'agradi a mi és una questió personal, de fet com a emisora privada en aquest sentit poden fer el que vulguin, sigui étic o no. El que no tinc tant clar és si les ràdios i televisions públiques, subvencionades amb els diners dels nostres impostos poden legalment fer-se amb uns ingressos extra amb l’enviament del susdits SMS. Tenint en compte que normalment les públiques són deficitàries de mena per qüestions de politiqueria i amiguisme, i l'Estat ha de fer-se càrrec dels seus dèficits de tant en tant, i que a sobre fotin els calés a la gent amb els SMS, com fa per exemple TV1 quan retransmet partits de futbol, no em sembla gens correcte.