Tancredo López, va ser l'inventor d'una peculiar sort taurina, a la qual va donar el seu nom, que ha arribat fins a la Reial Acadèmia. A finals de segle XIX, a Cuba, va veure un mexicà, "El orizabeño" (també anomenat "L'esquelet taurí") que feia la "sort del calaix". La va adaptar ell com "la sort del pedestal": esperava el toro a peu ferm, damunt d'una petita plataforma, pintat de blanc, el toro s'acostava, l'olorava, potser el fregava però, davant la seva absoluta immobilitat, creient era de marbre, acabava anant-se'n ... Després, per demostrar que es tractava d'un autèntic toro brau, el torejaven en lídia ordinària.
S'anunciava com "El Rei del valor, sugestionador de toros". Es va presentar a Madrid, a la plaça del carrer d'Alcalá, el 30 de desembre de 1900, amb el toro anomenat "Espantavivos" (ni més ni menys!). de la ramaderia de Trespalacios. Va repetir la gesta, per obrir el segle, l'1 de gener de 1901, amb un bou de Miura ... De seguida es va convertir en un heroi popular, al qual dedicaven cobles: "Don Tancredo, Don Tancredo, / que en la seva vida va tenir por. / ¡Don Tancredo és un atrevit! / Déu n'hi do al senyor Tancredo / pujat en el seu pedestal!"
. 
Doncs bé: El President del Govern del que en queda d'Espanya, Mariano Rajoy ha adoptat la postura de Don Tancredo, quiet, immòbil, deixa que el brau, o en aquest cas la la vaca l'olori, però no l'embesteix, i ell resta alli, quiet, immòbil o impàvid passi el que passi, confiant en que quelc om s'arregli i qui dia passa any empeny, no sabem si li baixa liquid o quelcom mig sòlid per l'entrecuix cames avall, y el problema és que aquest brau o vaca no hi ha qui el toregi en lídia ordinaria.
Ahir no el va embestir, però se'l va torejar ben torejat i la brometa cosarà 40 mil milions d'euros, a l'erari, o sia a nosaltres.
Envoltat d'inùtils indigents mentals, Don Tancredo Rajoy deixa passar el temps, i aixó és el que passa, el temps, i ell i la resta del seu Govern sense fer res: Només ballestrejar i bordar contra Catalunya, Mas i la suposada independència. Massa nerviosos s'han posat perquè aquesta possibilitat siguin quelcom quimèric per Catalunya, molt nerviosos, diria jo, com Sor Aya Saenz de Santamaria fent acudits dolents de l'Eugenio i a més a més interpretant-los al revès: em temo que no són dos que van contra direcció Sra. Sor Aya, són molts: vosté i els seus entre altres, i són incapaços d'adonar-se'n.
Potser s'haurien de canviar les regles del joc, i qui hauria de Governar no seria el Govern sinó la oposicio, atès, les idèes, les sol·lucions polítiques o economiques, la creació de llocs de treball, venem sempre del partit que és a la oposicio, mai del partit del Govern, que sigui del color que sigui cau en un autisme, que de fet els invalida per Governar.