Despres del romanticisme, les literatures occidentals comencen a tenir - a més de color i sabor - olor local.
.
La Francesa, olor d'alcova - parisenca o provinciana - remorosa d'adulteris,
.
La Castellana, de cocido, i de cocido pobre.
.
L'Alemanya, de cervesseria mesocràtica o universitària, segons.
.
La Russa, de suor de tísic,
.
La Italiana, de camerino
.
L'Anglesa, de te de senyores estèrils,
.
La Catalana, de botiga, més aviat de botigueta,
,
Tot aixó s'ajusta als tòpics consagrats. Que hi farem! - diu Joan Fuster - però jo no en tinc la culpa.
.png "English"){kind=small}
8 Comentaris
Els tòpics tenen la gràcia de ser molt divertits, però trobaríem unes quantes excepcions per a cada cas. Ara bé, sempre contenen un part de veritat.
ResponEliminaés el que tenen els tòpics Lluís, que son tòpics.
ResponEliminaFrancesc, no m'ha quedat clar si els tòpics aquests eren de Fuster o són exclusivament teus. En el segon cas, fes-te'ls mirar, perquè han quedat molt desfasats. En el primer cas, millor deixar tranquils els difunts.
ResponEliminaAllau, són de Joan Fuster, ara, tampoc els veig tan desfassats.
ResponEliminal´argentina de psicoanálisis ¡¡¡¡¡
ResponEliminaLos típicos tópicos, son una forma como otra cualquiera de entorpecer la comunicación.
ResponEliminaYo no clasificaría la literatura por zonas, ni por corrientes siquiera, sino por autores, me parece más real.
també Miquel, i la recaragolada Xilena.
ResponEliminaNO ANDABA tan desencaminado Fuster, Temujin, al fin y al cabo los tópicos siempre tiene un fondo de razón.
ResponElimina