"Dédée me ha llamado por la tarde diciéndome que Johnny no estaba bien, y he ido en seguida al hotel. Desde hace unos días Johnny y Dédée viven en un hotel de la rue Lagrange, en una pieza del cuarto piso. Me ha bastado ver la puerta de la pieza para darme cuenta de que Johnny está en la peor de las miserias; la ventana da a un patio casi negro, y a la una de la tarde hay que tener la luz encendida si se quiere leer el diario o verse la cara. No hace frío, pero he encontrado a Johnny envuelto en una frazada, encajado en un roñoso sillón que larga por todos lados pedazos de estopa amarillenta. Dédée está envejecida, y el vestido rojo le queda muy mal; es un vestido para el trabajo, para las luces de la escena; en esa pieza del hotel se convierte en una especie de coágulo repugnante..."

Així comença 'El perseguidor', escrit per Júlio Cortazar l'any 1959 dins uns recull de contes 'Las armas secretas' explica la història de l'últim període de la vida del músic Johnny Carter durant la seva estada a París prèvia, al seu retorn i mort a Nova York. Els seus assajos, concerts i enregistraments, les seves activitats com a músic, la seva relació amb les dones: Lan, Dédée, la marquesa Tica i Baby Lennox, la seva amistat amb Bruno (qui fa de narrador), i la seva relació amb els altres músics; els moments en què Johnny s'abandona al licor ia les drogues, les situacions doloroses de la seva vida, com la mort de la seva filla Bee, el seu passat: infància, vida als Estats Units, matrimoni amb Lan, anys gloriosos com a músic, i finalment , el seu retorn a Nova York.
La dedicatòria In memoriam Ch.P ens mostra que es tracta d'una biografia fictícia de Charlie Parker "Bird" a manera d'homenatge pòstum a la seva vida i obra musical. Si investiguem la vida d'aquest geni del jazz i el seu cercle social notarem que Cortázar altera lleugerament els noms dels personatges reals per crear els ficticis. Per exemple, veiem que Johnny Carter és Charlie Parker, Lan és Chan, la marquesa Tica és la baronessa Pannonica de Koenigswarter, Nica, i Bee, la filla morta, és preexistent.


Cortazar ens explica el conte o la història de manera magistral, que més que llegir es devora, o en el meu cas actual es tracte de rellegir, del que en parla avui en Lluís a 'Mil demonios', tot i que he hagut d'anar al Google per fer-ho, car el llibre de contes 'Las armas secretas' que per cert vaig comprar a l'aeroport de Madrid-Barajas, el vaig deixar no recordo a qui, atès no el trobo.

si el voleu llegir sencer, aquí us deixo  l'enllaç

 Ah! un altre conte d'imprescindible lectura, tot i que sigui com una potada a l'estomac, és el Fiord, d'Oswaldo Lamborghini.