La noticia l'he publicat a Collonades, no com a tal si més no com a curiosa, però el que m'ha fascinat són els dibuixos de Frans Masereel de l'any 1925. Els podeu veure en l'ennllaç que hi ha al final.



"Fa 180 anys un pedagog suís va inventar una nova forma d'explicar històries barrejant text i imatge. Goethe va ser un dels primers lectors d'aquells llibres i els va dir "novel·les caricaturesques". No anava desencaminat l'autor de Faust, avui en diríem "novel·les gràfiques". Les obres de Töpffer estan protagonitzades per personatges de trets caricaturescos, dibuixats amb un traç ràpid i de gran vivesa. No és estrany que el mateix Goethe, en una carta de 1831, es sorprengués davant la pertorbadora "il·lusió de realitat" d'aquests dibuixos. Töpffer és un clàssic no ja de la història del còmic sinó de la història de l'art. El britànic E.H. Gombrich el va reivindicar en el seu llibre Art i il·lusió (1960), i a partir d'aquí l'interès pels seus treballs es va multiplicar. Davant les seves pàgines és inevitable preguntar-se: va ser aquest el primer autor de còmics de la història? Durant dècades s'ha discutit sobre la paternitat del còmic, tot i que cada vegada hi ha més consens al voltant de la figura de Rodolphe Töpffer (1799-1846). Especialistes com Thierry Groensteen, Benoît Peeters o David Kunzle el consideren el "pare" de la historieta, el "inventor" del còmic. Aquest últim és, precisament, qui signa el pròleg a aquesta deliciosa edició bilingüe (francès - espanyol) titulada Monsieur Crépin. Monsieur Pencil (El Nadir, 2012). Resultava injustificable no disposar de les obres de Töppfer al nostre país. Per sort, aquesta llacuna es cobreix parcialment amb aquest llibre que recull 2 ​​incisives sàtires contra la burocràcia, les pretensions de la ciència, la política i les noves formes de pedagogia. Seria un error pensar que Töpffer és un clàssic difícil o llunyà. Tot el contrari: aquestes dues històries mantenen la frescor i l'humor amb què van ser concebudes. La seva lectura és sobretot un plaer.



Queden altres obres per publicar (com Monsieur Cryptogame o la magnífica Histoire d'Albert), així com un assaig (el primer) dedicat a aquest nou mitjà que ell va cridar "històries en estampes". Però no podem fer res més que celebrar aquesta iniciativa editorial i desitjar que d'ara endavant Töpffer segueixi viu a les nostres llibreries. Més clàssics de les vinyetes No és habitual que en un mateix any es publiquin més llibres sobre els pioners de la historieta. Per això val la pena recordar la recent edició de Max i Moritz. Una historieta en set entremaliadures (Impedimenta, 2012), l'alemany Wilhelm Busch. La influència d'aquests dos entremaliats personatges nascuts el 1865 arriba des dels diaris de Hearst, als Estats Units, fins els Zipi i Zape de l'editorial Bruguera. La segona novetat és una superba novel·la en imatges titulada La ciutat (Nòrdica Llibres, 2012). El seu autor és el belga Frans Masereel i es va publicar originalment el 1925. És una obra expressionista i angoixant, realitzada amb la tècnica del gravat sobre fusta, que podem situar al costat dels dibuixos de Kirchner o del cinema de Wiene, Murnau o Lang. El novel·lista Thomas Mann admirava Masereel i la novel·la gràfica d'avui li deu molt - LAVANGUARDIA.ES"


il·lustració de Frans Masereel. Si en voleu veure més...AQUÍ