Avui fan la cosa aquesta de la Marató de TV3, demà, afortunadament no!. Cal protegir-se del bonisme estultic tant en boga a TV3, la seva, que no de la ceba, que obligadament tambè pago jo. Frank Capra fa molts anys que afortunadament no és entre nosaltres, i el que no suporto és aquest bonisme interessat, pedrestrament interessat, amb fins dubtosos. Com dirien a València o al país Valencià: a fer la mar...i el que recaptin, si és que arriba a port, comptat i debatut, no deixa de ser la xocolata del lloro, i hom sap que als lloros no els hi agrada la xocolata. La demagogia barata i el bonisme venen - ho sé - però a mi no m'interessa gens. ¡Ustedes, no son formidables!, ah! i la ciutat, no és un milió de coses, és una munió de problemes reals els 365 díes de l'any, i no si val de dedicar-hi un programa un d'aquests dies i oblidar-se'n la resta.
Hi ha demagogies que els de TV3 se les podrien passar pel rulé.
Hi ha demagogies que els de TV3 se les podrien passar pel rulé.
.png "English"){kind=small}
18 Comentaris
tens raó, mentre no ens facis posar números i lletretes, s'entén.
ResponEliminaLLUÍS
Todo está movido por una estupidez sin límites. Nos llevan y llevan al error (a las gentes de buena fé), de hacer tranquilizar su moral por una causa cada 364 días. El cáncer es 24 horas, 365 días. Y pertenece al sistema sanitario integrado (de momento). Recaudar dinero (para una buena causa ) -los deseredados del sistema, los de las pateras, los desahuciados, las madres solteras, los minusválidos en sus mil y una forma, los de las enfermedades raras, los hipotecados, los parados, los abuelos solos, los enfermos crónicos, las mujeres maltratadas...- esos también son buenas causas...Trabajar por una buena causa es hacerlo cotidianamente, y no es necesario poner dinero, sino tiempo. Pero eso es algo que la sociedad, esta estúpida y cremosa sociedad que le gusta más aparentar que a un tonto los palotes, no está dispuesta a dar. Quedará más bonito (ya lo veremos) ver como una de salsa rosa (da igual periodista que entrevistada/o) nos salga cogiendo el teléfono de la bondad para pedirle dinero a una abuela que pasará con la pensión justa pero a la cual han engañado con el buenismo capitalino. Y la abuela se quedará sin 50 euros que le van como agua de mayo para fin de mes, mientras el tipo del diseño en el pelo y la lengua rasposa saldrá como el perro que ha descubierto el cadáver y con él, el asesino.
ResponEliminaTodo una mentira, una obra de teatro. Una escenificación en toda regla....Y el fin no justifica los medios. Salut
He escrito antes un comentario bastante extenso, pero se ha negado a reproducirlo. No tengo idea si el problema es mí máquina o la receptora. Salut
ResponEliminaha entrat Miquel, ha entrat el comentari...com les teves paraules i el meu desencís.
ResponEliminaAlgunas veces pienso en si alguna vez en toda la trayectoria de esta depredadora especie, llegara el día en que no sean necesarias las limosnas. Espero que los mayas nos den más tiempo..
ResponEliminaponga un pobre en su mesa por Navidad, tranquilice su conciencia, y los demás pobres que se jodan, que para eso son pobres, y usted ya ha cumplido y se siente estúpidamente bien. De eso se trata Temujin, y como diría Perich: "si es para el Domund ya he dado."
ResponEliminani números ni lletretes Lluís, que aix si que és una collonada, i la feina que dona per encertar-ho.
ResponEliminaTens tota la raó, Francesc. Jo crec que La Marató és una orgia en nom del mal gust. Jo cada dia veig menys TV i aquest dia no miro TV3 ni en cas d'emergència. De fet crec que aquest programa és una marató per batre el rècord de rentat de cervells, cada dos per tres ens insten que truquem, ens enfoquen les emocions dels afectats perque s'esfondri el nostre raciocini i cedim els nostres euros. Per altra banda, no m'explico que cada any superi el rècord de calerons de l'altra Marató i m'agradaria i molt visualitzar d'on surt la pasta, si hi han empreses corruptes que hi aboquen calers i si hi han favors col·letarals que es paguen en nom del bonisme. Que aquí els organismes del país son promtes en retallar i molt reticents en netejar de corrupció les institucions que entre tots financem. Salutacions!
ResponEliminaJa he parlat moltes vegades de tot això i de que no m'agrada, tinc avorrida la paraula 'solidaritat' que ja l'han malmès de tant repetir-la, ni m'agrada això de recollir cigrons i mongetes pels qui passen gana, xocolates del lloro, efectivament, quedar bé amb poc gasto i muntar numerets diversos per recaptar com sigui . I mira que em sap greu perquè sembla que la gent s'apunta amb molt de gust a aquestes coses i al meu barri porten dos dies fent activitats a una plaça amb tota la bona voluntat, que no els nego, per recollir per a aquest invent del bonisme nostrat i modern, Plácido, torna!!!! Quan penso tot el que deien les 'esquerres' sobre coses semblants d'uns altres temps! Mira, gairebé m'estimo més que a la 'caritat' li diguin 'caritat'.
ResponEliminaJean, jo no tinc TDT, nomès el Plus i l'ùnic que veig de la tele és el Fútbol (ningú no es perfecte) i a vegades el Gran Wyoming. Tot aixó que m'estalvio.
ResponEliminaJo també Júlia, en vaig parlar ja l'any passat, i avui m'he limitat a escriure un breu apunt, no me n'he pogut estar. Em nego a entrar en aquest joc del'olla dels hipócrites idiotes, ho sento. La caritat es la caritat i es fa com i quan es pot i a qui ho necesita, però aixó de la Marato, és pura obscenitat ideológica, no caritat. Em produeix fins i tot vergonya.
ResponEliminaHe tingut un petit lapsus de lectura: em pensava que la cosa anava de Mataró. Me'n vaig. Amb tot el respecte per tothom, ei!
ResponEliminaAii, Puigcarbó Puigcarbó...que et repeteixes més que l'all!! L'any passat no vas escriure també un post sobre la Marató de Tv3?
ResponEliminaVaig pensar...tornaràs a entrar en el blog del Puigcarbó perquè tornarà a parlar de la Marató...
Recaptar diners per una bona causa i molt més per una malaltia que causa estralls en la població no em sembla malament. Què hi ha un excès de bonisme, demagògia, interesos, etc, etc...potser sí, no ho sé...però francament més enllà del format o de tot el que vulguis criticar em quedo amb la part positiva que tot i la crisi hi ha molta gent en aquest país que encara és capaç de perdre uns minuts del seu temps per fer voluntari per una bona causa. I no parlo de donar diners.
Si tot el tinglado de la marató funciona és també perquè més enllà del bonisme o de la demagògia hi ha gent em mereix tot el meu respecte i són els ajuden que tot plegat funcioni.
Potser una cosa odiosa d'aquesta època de l'any pre-nadalenca o gairebé nadalenca és l'excès de solidaritat. I en molts casos està molt bé però...per què la solidaritat no pot ser durant tot l'any?
En el cas de la Marató hem de diferenciar entre la iniciativa i la gent que hi col·labora. A mi la gent que hi col·labora em mereix tot el meu respecte.
Més enllà del quatre polítics o famosets que surten agafant trucades, el perfil de gent que hi col·labora són gent que durant tot l'any col·laboren en diferents entitats i iniciatives. I ho dic més que res perquè el meu germà i la meva cunyada participen cada any amb la Marató però durant tot l'any també participen i col·laboren en moltes altres històries com el Banc d'aliments, fundació per cert, que juntament amb altres com Creu Roja o Càrites, tot i que no hauria de ser així, en aquests temps de crisi han sigut imprescindibles per moltes famílies i han ajudat a suplir el paper que l'administració en determinats casos li tocaria fer. A Catalunya sort en tenim que hi ha un bon teixit associatiu i a determinades entitats en aquests temps que vivim.
Suposo que lo de "fins dubtosos" de la Marató ho dius per les empreses que hi col·laboren, oi? Suposo que no ho dius pels diners recaptats, oi? Crec que després de més de 21 anys de maratons no s'ha de posar en dubte (que més enllà de la forma de recaptar diners o del format televisiu) el fi de recaptar diners per la investigació d'unes malalties molt greus és un fi prou noble. I són diners que evidentment són per aquesta causa i això ningú no hauria de dubtar. Sinó li pots preguntar al Salvador Macip, metge i blogaire, que gràcies a una beca de la Marató va poder engegar quan iniciava la seva carrera com a científic un important treball de recerca, que a dia d'avui encara continua endavant.
Aii, Francesc...evidentment que entenc el fons del teu escrit i el que tu critiques és la "pornografia dels sentiments dels malalts i dels metges" en aquest tipus de programes. També et puc dir que hi ha malalts o ex malalts com el meu tiet i la meva tieta que han passat i encara estan passant per un procès de recuperació de la malaltia que han decidit no veure la Tv3 perquè s'els hi ha fet insuportable i han canvit de canal o han tancat la televisió.
De cara l'any que ve...podries fer un recull de tots els teus post anti-marató. Així t'estalviaràs d'escriure'l de nou.
No t'ho prenguis malament però ja un temps que et segueixo i curiosament, arriba un punt que ja sé de que parlaràs en cada època de l'any. No puc negar-ho. A vegades també em sorprens. Afortunadament.
ResponEliminaAi, Puigcarbó, Puigcarbó! Que et repeteixes més que l'all. Recordo encara el teu post de l'any passat i per això aquest any he volgut entrar per reconfirmar la meva teoria que cauries de nou en la temptació de parlar de la Marató de Tv3.
Tenia pensat escriure't unes quantes opinions sobre el teu post. Algunes hi estic d'acord i d'altres hi discrepo.
Personalment es pot discutir el format de la Marató i la demagògia o discurs bonisme, etc, etc però personalment també vull dir que hi ha un col·lectiu de gent que a mi em mereix tot el meu respecte que són els voluntaris i professionals que sense cobrar un duro fan que tot el tinglado funcioni.
Són gent que no només participa a la Marató amb les trucades, sinó que són gent que durant l'any col·laboren en moltes altres històries com el Banc d'aliments, Creu Roja, Càrites...entitats que ens agradi o no, afortunadament al nostre país s'han tornat imprescindibles en temps de crisi i han ajudat durant tot l'any a moltes famílies. Per tant m'agradaria que es diferenciés entre el format de programa i les seves empreses i entitats que hi donen suport i les persones que de bona fe hi participen i col·laboren. Per tant dins d' una iniciativa tan bèstia com la Marató on s'hi pot trobar de tot, el meu absolut respecte a les persones que gràcies a elles fan que tot funcioni. (I ho dic bàsicament per el meu germà i la meva cunyada que conjuntament amb altre gent hi col·laboren des de fa una pila d'anys, apart de col·laborar en altres històries)
Gabriel, fins i tot tu has repetit el comentari. Ja he deixat dit en una de les respostes que ho he comentat només de passada.
ResponEliminaSaps Gabriel, a mi aquestes accions solidaries em posen nerviós, em recorden les pelis de Frank Capra i aquell bonisme en blanc i negre del Domund, no ho puc evitar. I si ells repeteixen Marató l'any vinent, ja intentaré no parlar-ne per no repetirme com l'all. Per cert a mi l'all no em repeteix, li trec el grill del mig i ja no repeteix.
salut
Gabriel, fins i tot tu has repetit el comentari. Ja he deixat dit en una de les respostes que ho he comentat només de passada.
ResponEliminaSaps Gabriel, a mi aquestes accions solidaries em posen nerviós, em recorden les pelis de Frank Capra i aquell bonisme en blanc i negre del Domund, no ho puc evitar. I si ells repeteixen Marató l'any vinent, ja intentaré no parlar-ne per no repetirme com l'all. Per cert a mi l'all no em repeteix, li trec el grill del mig i ja no repeteix.
salut
Bé, jo també he puntualitzat sobre el fet que al meu barri hi ha molta gent de bona voluntat que organitza actes diversos amb aquest motiu, Gabriel en els quals fins i tot en alguna ocasió he participat. Però una cosa és aquesta, que ja sabem que hi ha molta gent de bona fe, i l'altra, la parafernàlia mediàtica, els famosos xuclant pantalleta, etcètera, que crec que és el que no agrada al Francesc ni a molts d'altres.
ResponEliminaEls entusiasmes que genera la tele em fan angúnia, la veritat, sigui la marató, el casal rock i d'altres invents, són xaronades antigues posades al dia, crec que hi ha d'haver d'altres mitjans per ajudar els necessitats, la veritat, amb menys teatrillu i més eficàcia. No entenc com en els nostres temps encara cal recórrer a aquesta mena de mogudes que no veig gaire diferents de la campanya benèfica de la meva infantesa, també seguida amb entusiasme multitudinari i després molt criticada per la progressia de l'època seixantera.
tu ho has dit Júlia, no tinc res més a afegir.
ResponElimina