Parlava fa un parell d'anys sobre la fascinació de matar, i ho feia des d'un punt de vista teòric i intel·lectual. No és el cas de Newtown (Conneticut) que es la pura brutalitat d'un jove desquilibrat i barroer que desconeixia que fins i tot per matar s'ha de tenir a banda d'algun motiu, o sense ell, com a mínim estil. Cioran hauria beneït dins del seu fals cinisme progre i desencisat la mort d'aquests nens.
Era ell qui deia que el millor que podia fer un pare amb el seu fill, culpable d'haver-lo dut al món era estrangular-lo només néixer, però clar, Cioran era un filòsof i un intel·lectual i el noi de 20 anys de Newtown, nomès era un autista mal informat.
Ara, donen voltes i més voltes per intentar descobrir les causes que poden haver portat aquest noi a fer el que va fer, no s'adonen que no hi ha causes raonables ni explicables, l'ùnic cert, és que a diferència de Cioran o de qualsevol de nosaltres, Adam Lanza, tenia un arsenal d'armes a la seva disposicio a casa seva, i una mare que l'havia educat en el culte a la violència i que sembla ser pertanyia als 'preppers' o alguna organització similar.
El meu avi LLuís, anava amb el carro i la mula a repartir oli cap a Castellterçol, Moia, l'Ametlla, Gallifa.... Si el meu avi haguès viscut a Texas en aquell espai temps, hauria dut una pistola al cinturó prest a disparar-la a la més minima.
Aquesta és l'explicaciò a aquesta manera irracional de veure i entendre la vida dels Nord Americans, son fills de la violència, tot i que en el fons és la societat de la por, d'ací la violencia que generen no ja sobre els altres sino vers ellos mateixos.
Fins i tot en aixó els falta i molt, estil.
A banda, ja tornem a ser en el diferent tracte dels morts segons siguin de primera o de tercera. Avui, 10 nenes han mort a l'Afganistan per causa d'una bomba que ha explotat mentre recollien llenya. Ningú plorarà ni es preocuparà per elles, segurament, ni tan sols els seus, i demà mateix deixaràn de ser noticia.
Avui, 10 nenes han mort a l'Afganistan per causa d'una bomba que ha explotat mentre recollien llenya. Ningú plorarà ni es preocuparà per elles, segurament, ni tan sols els seus, i demà mateix deixaràn de ser noticia......Copio y pego....Gran veritat.
ResponEliminaEl trastorn que sembla que tenia aquest noi és terrible quan es veu d'aprop, i jo ja n'he vist uns quants. Sempre, invariablement, s'observa com van passant els anys i no es fa res: del psicòleg al psiquiatra, del psiquiatra al psicopedagog, del psicopedagog al pediatre i torna a començar. Fins que arriba un dia que passa una cosa grossa, i llavors tothom es pregunta perquè no s'hi havia fet res abans.
ResponEliminaBueno, a este niño lo que le han sobrado es armas y lo que le ha faltado es un buen bofetón.
ResponEliminaAunque no suene muy progre y tal...
Que los muertos valen diferente?, pregunta a las compañías de seguros, no hace falta irse a Afganistan.
malauradament és així Miquel.
ResponEliminafa molts anys que dura Lluís, no és cosa de fa quatre dies, es una malaltia molt arrelada en una societat violenta per se.
ResponEliminaya Temujin, pero hay muertes y muertes. Aunque todas son muertes que se podrían haber evitado.
ResponElimina