S'atribueix al periodista Justin Hall l'honor de ser pioner del que entenem com bloc, o blog. Quan Hall tenia vint anys i era un estudiant universitari va començar a exercitar-se en l'ús diari de la web, escrivint i navegant-hi, el que el va ajudar a desembarcar a l'equip de la coneguda revista Wired, una icona entre les publicacions dedicades a Internet. Tot i que s'han definit com diaris personals, el que s'ajusta inicialment a la realitat, els blocs es van diferenciar d'aquells, també des del principi, en dues qüestions crucials. La primera és que, mentre en un dietari clàssic les entrades i anotacions es produeixen en ordre cronològic, de més antigues a més recents, en un bloc s'inverteix aquest ordre, de manera que es consulta començant pel final, retrocedint en el temps a des d'allí. La segona, i molt més important, consisteix en que normalment els diaris personals estaven, i estan, dedicats a atresorar els secrets de la nostra identitat més profunda. Encara es venen a les papereries llibrets de fulls en blanc que es tanquen com caixes fortes amb pany i forrellat per tal que ningú tafanegi el que hi escriuen els nostres adolescents, diaris personals que qui més qui menys ha tafanejat. Per contra, els blocs van ser ideats per ser llegits, estan plens d'enllaços a altres blogs que els altres escriuen i, siguin quins siguin els valors que s'hi defensin o estiguin presents, la intimitat no forma part d'aquest elenc. Al contrari, es diu que hi ha una bona dosi d'exhibicionisme, de vegades sota l'excusa de la comunicació, en tota l'activitat que es desenvolupa a la xarxa. Se l'acusa també d'endogàmica, i en certa manera així és, tot i que, més aviat diria que conflueixen en els blocs una serie de persones compromesos en les coincidències, que es visiten i deixen comentaris entre ells, encara que haig de confessar que en aquest sentit, deixar comentaris, sóc un petit i negligent desastre. És una afinitat innata de L'ésser humà cercar complicitats, el dret de reunió traspassat a la xarxa, la idea de tribu, i els blocaires formem part d'una tribu. El bloc és també divulgació i compromís. Aquí ningú cobra i per tant no té el pensament ni les seves ideés censurades per la butxaca, i diria que cada vegada es desbarra menys i es raona més. De fet, un bloc és l'últim reducte de llibertat i honestedat informativa que queda, sempre dins la capacitat de cadascú, i sense tallar-se, lliurement la gent s'esplaia i diu la seva. Deu ser - entre altres coses - aquesta, una de les causes dels menys-teniment en general dels suposats professionals de la informació - els periodistes - que curiosament, molts d'ells tenen també el seu bloc. Com els polítics, que el tenen només quan els convé i pocs estan en actiu de manera permanent. El bloc, és també una eina que permet esbravar-se al ciutadà mitjà que molt té a dir i no sap com canalitzar a traves dels mitjans la seva opinió, a vegades el seu crit. I és cert que acabes caient en una certa per a no dir clara rutina i que a mida que s'allarga la vida del bloc cada vegada costa més que vols dir. En el meu cas d'apunt diari (com l'Espinas). Rutina compartida: cada dia a les sis i quart del matí quan engego l'ordinador ja sé que al banner de la dreta em trobaré segur: Tot Barcelona, The Daily Avalanche, Conversas de Café, el Café de Ocata, Saragatona, fotofilia i gairebé cada dia: tens un racó dalt del món o la Panxa del Bou. Aquests no fallen mai. D'altres, va a temporades com Mil Dimonis o Un tel als ulls, i molts més que em deixo però que no publiquen amb regularitat. He fet malament en esmentar blocs, segur que me'n deixo algun al teclat que després me n'adonaré i me'n lamentaré de la omissió, per això no poso cap enllaç dels citats, al banner de la dreta del bloc hi són tots els que segueixo. No sé, per a mi el bloc és una 'joie de vivre', una il·lusió diària i una manera d'esbravar-me, d'opinar sobre la majoria de les coses que no entenc ni en tinc idea, que és un dels esports nacionals, i al que de moment, m'hi dedico encara, amb menys temps del que pugui semblar. Ja ho deia no se qui: No només dels blocs viu l'home.