Una revolució és una opinió recolzada amb baionetes, deia Napoleó, i no deixava de tenir raó. Una revolució sempre porta amb ella sang i morts, fins i tot la de Gandhi en va costar molts de morts. I aqui no hem fet encara la revolució, ni la farem, arribem a la xifra d'aturats que arribem, i malgrat tots els diners i més vagin a parar al sac trencat dels Bankias. Encara no ho hem perdut tot i vanament creiem que aviat s'acabarà la crisi i es tornaràn a generar llocs de treball i tornarà a aflorar la riquesa.
No tornaràn més aquells temps, si no hi ha industria no pot haver-hi creixement i per tant crear-se llocs de treball. Si considerem que la majoria dels productes que consumim i cada vegada més no es produeixen aquí, que es segueixen deslocalitzant empreses i no se'n creen de noves, no hi ha sortida, atès la crisi no és sistèmica com ens deien. Serà endèmica i sense possibilitat de millora, ans al contrari, empitjorarà, però tot i així no farem la revolució, encara no ho hem perdut tot i mentre tinguem quelcom a perdre no la farem. No em refereixo a la dignitat com a ciutadans, aquesta s'ha esvanit fa temps i és ja irrecuperable. I ells, ho saben, ja hi compten.