Se sol dir que el futbol és el més important de les coses que no tenen importància. Però és cert que té algun atractiu que el fa diferent a qualsevol altre esport, almenys a Europa i Sud-América. Un Barça-Madrid fins i tot el veu la meva dona a qui el futbol no l'interessa gens ni mica.
Feta aquesta prèvia, voldria parlar de la permissivitat dels "trencillas" amb els jugadors com fan cada partit alguns jugadors de l'equip contrari que és dediquen sistemàticament a castigar els turmells i el que faci falta dels jugadors tècnics, a base de reiterar falta rere falta. 
I hom, que malgrat ser afeccionat no hi entén massa del futbol, no comprén l'actitud dels “trencillas”, que són incapaços de sancionar com pertoca faltes dures o reiterades i en canvi com li pot passar el mateix dia a un jugador qualsevol, per dues mans, se’n va al carrer, o en més d'una ocasió és per protestar, o desplaçar la pilota. 
En canvi, quan com sovint es passen tot el partit cosint a potades a Leo Messi, el “trencilla” es fa l'orni, i deixa sense targetes a uns jugadors que clarament surten a castigar el turmell d'en Messi, com a única opció per desactivar-lo, potser per les pròpies limitacions actuals de la seva defensa. Dic Messi atès és del Barça, però el mateix seria aplicable a Cristiano Ronaldo o altres jugadors del seu estil.

Pocs jugadors d’autèntica classe que hi ha al món del futbol i si els “trencillas” no hi posen remei, cada vegada n'hi haurà menys. Deu ser entre d'altres coses aquest el motiu de que quan es dona el nom del “trencilla” per radio o televisió, es donen també els dos cognoms, atès sovint se sol esmentar amb més o menys raó, el segon cognom, el que pertany a la seva mare, que cap culpa en té, però es de qui es recorda el personal, el d'ell i el d'aquest ens inùtil i amorf nomenat arbitre assistent, abans dit linier o linesme, que per la seva manifesta inutilidad professional s'hauria d'abolir, o dotar-lo d'un despatx i una tele on veure les jugades com al futbol professional nordamericà. O aixó, o posar-los bornis, que puguin mirar a tot arreu.