Succeeix que un acaba no creient en res. No saps a ciència certa si quan estas escoltant la radio o veient la Tele, és en directe o en fals directe. Malfies de qualsevol informació o opinió vingui de qui vingui o d'on vingui. És aquella sensació de que t'estàn enganyant, de que t'estan prenent el pel i tu com Don Tancredo o el Mestre titas t'ho empasses tot entre indignat i resignat. 
Han aconseguit transformar-nos en uns descreguts passius, que ho entomem tot mentre impunement ens bombardegen amb tota mena de desinformacions de manera que se'ns fa gairebé impossible saber on hi ha la veritat, la veracitat de qualsevol noticia.
Ja no hi ha pressumptes, malgrat escapolir-se de la justicia, hi ha massa culpables que no respondràn mai com deia l'exalcalde de Lloret avui, de les seves malifetes. La corrupció com la pesta negra vaga per Catalunya i Espanya, empobrint-no's ética i moralment, i, sincerament a un ja se li enfot, gairebè li és igual. 

Com diria Gil de Biedma: potser, simplement, estem cansats.