Sembla l'argument tret d'una novel·la de ciència ficció, però el cert és que un grup de científics britànics ha desenvolupat un mètode per calcular el dia de la mort amb precisió a partir d'una simple anàlisi de sang.
El mètode, que ha estat provat amb èxit en aus silvestres, consisteix en una simple anàlisi de sang que permet mesurar la durada de la vida de les regions d'ADN situades en els extrems dels cromosomes o telòmers.

Els telòmers actuen com rellotges interns de l'organisme i proporcionen una estimació precisa de l'edat biològica d'una persona, molt més exacta que l'edat real o cronològica, a l'hora de calcular l'envelliment i els anys que resten de vida, sempre que la mort es produeixi per causes naturals.

"Hem descobert que a qualsevol edat la longitud dels telòmers poden predir una mort imminent. Els telòmers curts o la reducció dràstica de la seva longitud és un senyal precisa que l'au té una esperança de vida de menys d'un any", va dir l'autor l'estudi, David Richardson, de la Universitat d'East Anglia.

Els científics argumenten que aquest descobriment també serà útil per conèixer i evitar en la mesura del possible els factors ambientals que acceleren l'envelliment i que estan principalment associats a l'estrès i als estils de vida sedentaris. A més, aquestes informacions poden ser vitals per prevenir els riscos de mort prematura per malalties vinculades a l'envelliment, com és el cas de les cardiovasculars i les cancerígenes.

Els resultats de l'estudi han estat publicats a la revista científica 'Molecular Ecology', i almenys una signatura britànica ja ha anunciat el seu interès per comercialitzar el mètode en els pròxims mesos, de manera que pugui oferir una "anàlisi d'envelliment" a tot aquell que estigui interessat en conèixer la seva edat biològica per uns 500 euros. I, que voleu que us digui, no pagaria pas jo per saber quan haig de morir, prefereixo deixar-ho en mans de la naturalesa o el destí, prou que ens espanta la mort, de saber la data exacta o aproximada, el compte enrere seria terrible, possiblement impossible de suportar. 
Preferixo com ara, morir i tornar a nèixer cada dia a l'alba, i en obrir els ulls i sortir al carrer constatar que encara estic viu, i mentre dono les gràcies a ningú, poder contemplar una sortida de sol com la de la foto.