No em dona la sensació que la meva tieta Teresa, monja dominica, que ha estat gairebé quaranta anys a cavall de Rwanda, Costa d'Ivori i Benin, tingui massa bon concepte de la gent del Vaticà, malgrat que per disciplina o corporativisme tampoc és que els critiqui obertament. D'aquest aspecte ja se n'ocupa Mossèn Ballarin.
Per cert que, potser ja seria hora de que L'Església Espanyola demanés perdó als ciutadans, entre altres coses, per haver permès entrar a Franco sota pal·li a casa seva, i, de passada podrien demanar-ne també per atemorir-nos dient-nos que l'acte de masturbar-nos ens podria deixar cecs.
Ai senyor! tots seriem de l'ONCE, començant per molts d'ells..
de: el marmessor de la ignorància
Amic : La única persona aperturista se dio en el Vaticano II (Juan XXIII) entre los años 58/63. Allí, en el Vaticano, se reunieron confesiones de todas las clases , si, porque incluso teólogos evangelistas (protestantes) dieron su parecer. De aquello ho bno se cumple más que lo que es el tiempo de la misa (reducido a 15 minutos), la lengua vernácula en vez del latín; el hacerlo de cara a los feligreses; y el darse la paz. La abolición de la riqueza, o el reparto de la misma, el matrimonio, la extracción de las imágenes ( que por cierto Dios las abomina en la Biblia), la abertura las 24 de las iglesias para que los más desfavorecidos puedan pernoctar, etc, etc jamás se han llevado a la práctica. Con la llegada de el que manda, que perteneció a la Doctrina de la Fé (inquisición), el Renovvare ha quedado pateticamente excluido. En fin, ahora me voy, las 8 menos 10 a T d C. Allí si que se cumple lo de Juan XXIII, son las únicas de las que me fio. Salut
ResponEliminaEl Miquel te tota la raó amb el que diu. És aix`com explica.
ResponEliminaFrancesc, jo no vaig a l'església per res. per a mi és una Societat Anònima. o una secta amb sort, com tu vulguis .... Però si parlem de Pere Casaldàliga, bisbe català de la prelatura territorial de São Félix do Araguaia (Mato Grosso, Brasil) enfrontat al Vaticà i defensor de la causa sandinista i de la Teologia de l'alliberament. Això ja és una altra cosa. D'ell he escrit diverses vegades. Fa anys va dir aquesta frase que a mi em sembla bastant actual.
"Arribarà un dia que Els pobres assaltaran Els Bancs. La riquesa és de tots o és de ningú". ('
Yo tengo dos tías en la familia que también han andado en Ruanda y uno tío de mi padre en el Salvador, fue quien oficio su funeral a los 88 años.
ResponEliminaUna de mis tías que ya esta aquí, se pasa todas las mañanas en el Hospital de forma voluntaria , sin cobrar un euro y se dedica exclusivamente a hacer feliz a la gente, hay algo en sus miradas que las delatan, son felices, esa felicidad a la que solo unos privilegiados llegan y que desde luego no se puede comprar..
Un ejemplo de Humanidad.
Francesc, he llegit l'enllaç que has posat, l'he llegit i de veritat jo també hagués estat en l'aniversari. El que arriben a fer aquesta gent no es pot dir amb paraules. Amb tots els meus respectes, diu la Júlia que “han fet molts més disbarats aquests darrers anys els Cooperants laics que no els religiosos amb experiència sobre el tema. No parlo d'èpoques passades, ep”.
ResponEliminaI també hi ha qui posa una mica en dubte aquesta solidaritat
Ho sento molt, però no estic d'acord. Com a mínim deixem-ho en parts iguals. Jo conec metges hematolòlecs i infermeres que han passat per moltes plantes del seu hospital, i saben de tot i tan bé que més d'una ja està a Anglaterra. Les seves vacances, Setmana Santa i Nadal els pots trobar a Somàlia.
I creu-me Francesc no estan ni de vacances ni per la crida de Jesucrist, simplement per és una virtut, es una vocació. I son més laics que qualsevol
” Hi ha gent que si ho diuen: “Las ONGs Suelen estorbar más que ayudar, pues es difícil entender el Sur con las gafas que llevamos del Norte.
Miquel: Un bon Papa Joan XXIII, com diuen del rei, era comlt campechano, i relament va propiciar l'obertura de l'Esglèsia, pero els seus successors ràpidament se'n varen oblidar i varen tornar al cami de sempre del Vaticà.
ResponEliminaJosep: Aquest tipus de religiosos fan i han fet una bona feina, lluny però de les normes establertes pel Vaticà amb qui socint s'han enfronat i fins i tot a algun l'han excomunicat.
ResponEliminaTemujin: más que como religiosos lo hacen como personas, esto ya va en el ADN de cada uno.
ResponEliminaJosep, la cerimónia dels cinquanta anys de la meva tieta com a monja és de les que nos'obliden, i n'ho diu un agnòstic, però si es que si respirava tanta pau, que és dificil d'explicar.
ResponEliminaLaics i catòlics han fet molta i bona feina a l'Àfrica i a altres indrets i altres han fet autèntics disbarats, de tot hi ha hagut, a vegades de bona fe s'han fet coses molt malament, de fet, no n'hi ha prou amb la bona fe.