Oh quina meravella!
Quantes criatures belles hi ha aquí!
Quan bella és la humanitat!
Oh món feliç,
en el que hi viu gent així!
-
Quan va arribar l’any 1984, aparentment no va passar res i més d’un va respirar alleujat. Orwell s’havia equivocat, les seves prediccions no s’havien complert, almenys del tot, només alguna aparença i malgrat tot molt més del que semblava sense que massa és notes. Però mentre respiraven alleujats, oblidaven a un altre escriptor angles, Aldous Huxley.
Malgrat el que molts creuen 1984 i el món feliç, poc tenen a veure a banda de ser dues novel·les futuristes. Orwell creu que en un futur serem dominats per una pressió externa, en canvi Huxley ho simplifica, potser dona per fet el gran germà, però ell creu que els ciutadans és deixaran dominar víctimes de la pròpia comoditat i la tecnologia com així ha succeit.
Orwell tenia por que s’acabessin prohibint els llibres, com ho pronosticava també Bradbury. Huxley en canvi intuïa que no hi hauria motius per prohibir-los, simplement perquè no hi hauria gairebé ningú que els vulgues llegir.
Tenia raó Orwell quan deia que la veritat ens seria amagada com la feina que el seu protagonista desenvolupava a la novel·la al 'Ministeri de la veritat', però Huxley que ja donava per fet aixó, entenia que la veritat realment s’ofegaria en un allau d’informació impossible de digerir per als ciutadans, que cada vegada sabrien més sobre menys coses.
Orwell tenia por que ens destruís tot alló que odiàvem i en canvi Huxley creia que el que ens destruiria era precisament allò que estimàvem. Huxley va preveure també la clonació, els grans parcs temàtics, els geriàtrics i la estupidització i banalització de tota una societat que Orwell es negava a admetre i pretenia salvar donant la culpa a l’enemic exterior, quan com creia Huxley l'enemic és a dins, el que ens fa encara mès vulnerables.
Vist el pas del temps, a l’any de 2013 sembla palès que Aldous Huxley tenia molta més raó que Orwell, i una cínica i encertada visió del futur que ell afortunadament es va estalviar de viure.
Cert, hi penso sovint, en molts aspectes va ser profètic i no ho semblava.
ResponEliminaGracias por la comparanza entre un escritor y otro; la copiaré y en alguna ocasión, cuando no sepa como contestar a los futuros pedagogos, la aplicaré. Es muy buena, esquemática y fila prim. Salut
ResponEliminaPara mi ambos libros, con diferentes formas, abordan un mismo final, la eliminación del concepto persona en favor de un supuesto nivel de bienestar o una improbable seguridad.
ResponEliminaCreo que ambos acertaron, sino en la forma, si en el fondo del tema. El Gran Hermano tiene sucursales en las cámaras que cada día más ciudadanos reclaman "por su seguridad" como si no hubiese regímenes que no televisasen sus ejecuciones.
Los Ministerios de la Verdad ahora están centrados en el llamado "bi pensamiento" blanco o negro, izquierdas y derechas, ricos y pobres y así pensamientos alternativos son desestimados, colocados, enfundados y pierden fuerza. El enemigo necesario para mantenerse en el poder y silenciar las alternativas, para la obediencia ciega. Para mi ambos libros son fundamentales, unas obras de las que casi nadie habla, es bueno recordarlas.
Un bon text, amic Puigcarbó. Trobo que són (Orwell i Huxley) dues formes d'enfocar el pessimisme inteligent. Em quedaria potser amb Huxley encara que la visió revolucionaria de Orwell la trobo interessantísima.
ResponEliminaSalut
Francesc Cornadó
Orwell era més idealista i confiava en els homes, Huxley era un descregut que en malfiava, i feia bé.
ResponEliminano me hables de cámaras que estamos rodeados Temujin. Un día de estos se me aparecerá en una esquina Mercedes Milá.
ResponEliminaY ya no hay ni bipensamiento, simplemente no hay ya nada, sólo montañas de estupidez.
Júlia, vaig llegir 1984 i el món feliç l'any 68 quan feia la mili, i 1984 semblava molt lluny i improbable, en canvi el món feliç ja s'albirava.
ResponEliminaMiquel, són dos llibres de lectura obligatoria, abans i ara.
ResponElimina