Hi ha una espècie professional avui en dia que no serveix per a gran cosa, i no em refereixo als àrbitres de futbol o els àrbitres assistents – que no tenen ja remei – em vinc a referir a la professió de periodista, sobretot als d'informatius, simplement per que no cal ser gaire professional, per parar el micròfon o dir que algú ha dit i l’altre l’hi ha contestat, i amb això ja n'hi ha prou i sinó es tira d’agències de noticies i corre que t'he vist i guaita com t'empaito. En una època on tenim tanta saturació d'informació, curiosament es quan un se sent més desorientat i desinformat, hi ha poca anàlisi i si molta saturació de iteracions rutinàries.

No cal cursar la carrera de periodisme per fer aquest tipus de feina, i no parlem ja del periodista esportiu, instal·lat en el tòpic de manera permanent i amb la imaginació de vacances també permanents. Els del cor o premsa groga - menys encara, aixó pertany al departament d'obscenitats. 
No ho dic per dir, ni per ballestrejar contra aquesta espècie, no. A veure, escolteu qualsevol informatiu, tot és: va dir, ha dit, ha contestat etc etc. la redacció dels texts de més d’un informatiu suspendria un curs de redacció no massa exigent. Només que parlin d'un tema que un coneix una mica s'adona ràpidament de com s'esbiaixa la noticia, de com - literalment - es desbarra amb dades errònies i mitges veritats sovint deformades o mal explicades. A  banda, com ara als polítics els ha donar per exercir de bocamolls a Twitter, nomès cal seguir les seves piulades per estar informat (o desinformat) de primera mà.

Les noticies apareixen i desapareixen de seguida substituides per altres, que a la seva vegada son substituides per unes de més recents. Recordo fa anys que es veu que a Biafra passaven molta gana per la sequera. Devia ploure-hi molt i ara neden en l’abundància, puig fa temps no se’n parla. Ara, la ració diària de morts a Iraq que l’única funció que compleix és insensibilitzar-nos per reiterativa, no falta cap dia, però sempre seguint la premissa bàsica del periodista actual, han dit, han contestat. Són noticies que s'usen es llença’n com un "kleenex", un dia ocupen tota la portada i ens angoixen amb ella i en tres o quatre s'esvaneixen en el més absolut i difós dels oblits. Es com parlar d’un venedor o d’un recollidor de comandes, la segona de les opcions, és a l’abast de qualsevol indocumentat, la primera requereix professionalitat i independència.

De la mateixa manera que TV3 fa cada any la collonada de la marató, les noticies surten un dia a l’any i després desapareixen fins ves a saber quan, la marató almenys recapta diners per ajudar a gent necessitada d’investigació sobre las seves malalties. Investigació que l’Estat amb els nostres diners dels impostos directes i indirectes, no fa, farà, ni pensa fer, que no és molt però almenys és alguna cosa. Una TV3 que passa de puntetes pel cas del fill gran de Jordi Pujol - com els de Polònia per cert - un cas que allí no existeix, oficialment - no sigui que l'avi s'enfadi. I, de la mateixa manera que ja no hi han serenos, altres espècies desapareixeran dins de poc temps. La de periodista com a ésser intel·ligent, informat, investigador, opinador compromès i comunicador lùcid, sembla serà una d'elles, salvant-ne com sempre algunes honroses excepcions que no fan més que confirmar la regla. 

 O així m'ho sembla a mi.