.jpg)
Es pregunta Jesús M. Tibau al seu bloc: si no m'agrada disfressar-me, com és que m'he fet escriptor?
"Ell em deia: "Mireu, no tinc rostre. El que exhibeixo és la cara de l'instant. Si l'escriptor és un estranger, és precisament perquè, per a manifestar-se, pren del llenguatge el seu rostre". Edmón Jabès. "
Potser Jabès té la resposta a la pregunta que ens fem sovint els lletraferits: l'escriptor no té rostre, és l'esponja que s'impregna de quan és capaç de percebre en el seu entorn. O potser sia com la càmera fotogràfica que segresta instants de vida quan dispara. Potser l'escriptor no és més que un recol·lector d'anècdotes escampades que sovint fa servir com a seves. Potser té qui li expliqui les històries com Juan Rulfo, o potser se les inventa com Cortazar.
Potser escriure no sia més que una malaltia que no té remei ni cura i aleshores el rostre de l'escriptor no és més que un rostre buit reflectit en l'horitzó, negre sobre blanc.
*
.png "English"){kind=small}
.jpg&description=LA CARA DE L'INSTANT){kind=link}
4 Comentaris
sense resposta ¡¡¡
ResponEliminaUna imagen vale más que mil palabras, aunque hay palabras que evocan mil imágenes...Ambas forman parte del momento, cada una a su manera.
ResponEliminaesa es la labor del escritor Temujin, atrapar el instante de estas palabras.
ResponEliminaescriure és despullar-se, és vestir-se, netejar-se, embrutar-se
ResponElimina