.jpeg)
La mort es presentà quan no se l’esperava, i ell li digué que no li havia donat hora.
—És que l’hora la dono jo —va respondre-li la mort.
—No sempre, no sempre... —replicà ell—. Ara, per exemple, tinc l’agenda plena i a vós no us ve d’un dia. Però a mi sí. Telefoneu-me dimarts que ve, a quarts de cinc, i quedarem per una data.
—És irregular, no puc fer-ho. Va contra els reglaments —digué la gran senyora.
—Apa, bah! —es defensà ell, tot empenyent-la suaument cap a la porta—. Amb la feinada que teniu no em direu pas que depeneu d’un difunt puntual. En canvi, jo tinc compromisos inajornables.
I la mort se’n va anar amb la calavera entre les cames, sense saber-se’n avenir. No li havia passat mai.
Conte breu de Pere Calders.
.jpeg)
.jpg)
.jpeg)
Podría explicarte un cuento real, con la Muerte como protagonista, y con la deferencia que hablas en el cuento de Calders...La Muerte a veces se espera, no mucho, pero se espera. de verdad. Salut
ResponEliminaPer a explicar això que Calders explica en un conte que es llegeix en un minut, Bergamn va necessitar una hora i mitja, actors, diners, decorats... Els catalans som collonuts i estalviadors!
ResponEliminaa vegades tinc aquesta percepci,ó Miquel, a vegades espera i no cal demanar-li.
ResponElimina'el séptimo sello' Lluís, amb algunes escenes fascinants, això m'ho reconeixeràs.
ResponEliminaEl darrer cop que vaig revisionar "El Septimo sello" em va sorprendre el gran sentit de l'humor que tenia.
ResponEliminaPresentarse en casa de alguien sin avisar es de mala educación...
ResponEliminaNo en altres llocs, però a Barcelona, quan ens deixaven veure pel•lícules com "El Septimo sello" o, “El Manaltial de la doncella” havia de ser en sales de "Arte y ensayo"
ResponEliminafa molts anys que la vaig veure Eulàlia, I NO SÓC MOLT DE REVISAR PELIS VELLES, n'hi ha que porten molt malament el pas del temps, encara que aquest no sigui el cas del séptimo sello.
ResponEliminaEso digo yo Temujin, si al menos avisara con tiempo podríamos preparar un final comme il faut.
ResponEliminaaqui les vaig veure jo Josep, tant el MANANTIAL DE LA DONCELLA, com el SÉPTIMO SELLO, o altres comn CUL DE SAC de Polansky, que encara no he entés a hores d'ara.
ResponElimina