L'Escrache és un tipus de manifestació en la qual un grup de activistes es dirigeix al domicili o lloc de treball d'algú a qui es vol denunciar. Té com a finalitat fer visibles davant l'opinió pública els fets denunciats o l'actitud presa pel denunciat davant el fet concret, ja sigui per acció o omissió. Normalment es tracta d'una denúncia popular contra de persones acusades de violacions als drets humans o de corrupció, que s'implementa amb actes com ara assegudes, càntics, pintades o cartells davant del seu domicili particular o en llocs públics. Aquest tipus de manifestació s'ha utilitzat en diferents països de l'Amèrica del Sud com Argentina o Xile. A vegades s'ha utilitzat com una forma d'intimidació i assetjament públic, i an algun d'aquests casos s'han produït activitats violentes.
A Espanya a tots ens ha agafat una mica en fora de joc, el moviment es nou, i han posat en marxa l'acció de protesta els de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) contra els diputats, sobretot del PP, consistent a anar a protestar allà on van, inclòs casa seva. És profundament antidemocràtic diuen els del Pp (que per cert no tenen massa clar que és o com s'ha d'actuar en una democràcia). Ells són els principals per a no dir únics - de moment - 'víctimes' de l'escrache. 
Per a la PAH i també per a molts ciutadans l'escrache és una manera democràtica de denunciar les barbaritats que s'han fet per part dels Bancs en desnonar a dojo fins fa poc sense cap consideració a milers de ciutadans, ciutadans en la majoria dels casos víctimes de la mala praxis dels Bancs i de la nefasta política económica del Govern. I per cert, que arrosseguen o haurien d'arrossegar sobre la seva consciència, 5 suïcidis.

Diria que molt més antidemocràtic que l'Escrache, ho és deixar una família sense treball primer i sense vivenda després. Que és quedi l'entitat aquesta vivenda i que el desnonat a més a més, quedi amb un deute més abusius interessos de per vida. 
La Constitució parla del dret a un treball i a una vivenda digna, però la consitució no és més que un embalum tranuïtat al que s'hi agafen els qui precissament no la varen votar al seu dia. 

Aquest tipus d'encalç genera incomoditat als polítics, aïllats en la seva autista bombolla, veure's cara a cara amb els que han perdut la casa o corren el risc de fer-ho, els fa tocar de peus al terra, d'entrar en contacte amb la realitat, i aixó no els hi agrada, tot és veu més bé des del púlpit on es pontifica cínica i demagógicament. Parlen d'abús i d'assetjament. Que han fet sinó això i més Bancs i Caixes durant els últims quatre o cinc anys?. Es democràtic el que han fet amb les preferents Bancs i Caixes?. Aixó últim, lo de les preferents hauria de portar a bastants a la presó, és un engany fet conscientment a gent de bona fe, i no hi anirà ni un sol dels estafadors.

Els molesta tant que els retreguin les seves errades, els seus actes tan maldestres que reaccionen de manual de dretes, titllant Ada Collau i els de la PAH de Filo-etarres, com la idiota ignorant de la Delegada del Govern Central, de la que no val la pena ni dir-ne el nom. 
I compte!, que potser més s'hauràn de molestar, els moviments ciutadans no han fet més que començar i s'albira que aniràn a més, i sinó al temps. Encara no se n'han adonat, però tenen un greu problema.