Un home de 50 anys ha mort aquest matí a Bilbao al llançar-se des de la vivenda que tenia llogada, just quan arribava la comitiva judicial que l'havia de desnonar per l'impagament del lloguer. L'home, de nom José, residia en un quart pis al barri d'Ibarrekolanda. Estava separat i tenia una filla de 13 anys.
Segons han explicat testimonis presencials, la comitiva judicial ha arribat a les 10 del matí i, després de confirmar qui era l'inquilí de la vivenda, ha tocat diverses vegades al timbre sense obtenir resposta. A continuació, han avisat un manyà per obrir la porta del pis, que ha utilitzat un trepant per forçar el pany. Quan finalment han aconseguit accedir, han comprovat que hi havia una cadira col·locada al costat la finestra i que l'home s'havia llançat per la finestra de la vivenda, situada en un quart pis.
Les plataformes antidesnonaments han expressat que no tenien coneixement de la situació de la víctima. Aquesta tarda han convocat una manifestació a Bilbao a les 20 hores, que arribarà fins al portal on vivia la víctima mortal. La portaveu de Stop Desnonaments a Biscaia, Marta Uriarte, s'ha preguntat "fins quan es permetrà que segueixi en vigor aquesta llei que està provocant tantes morts i tant de patiment".
I el que em pregunto jo és: si un senyor que viu en un pis de lloguer no paga aquest, el propietari de la vivenda està en el seu dret de intentar cobrar a travès de la justicia i en cas de no aconseguir-ho, desnonar al llogater. En aquest cas no parlem d'una hipoteca que no es por pagar, estem parlant d'un llogater que no pagaba el lloguer, i la situació és diferent.
Fins ara, quan algú no podia pagar el lloguer era desnonat, amb bastants dificultats per aconseguir-ho per cert, i ara simplement, el procès judicial s'ha agilitzat, i el procés és més fàcil. Dic tot això perquè no confonguem les situacions: és trist que un home s'hagi suïcidat a Bilbao, però el motiu no ha estat tan sols el desnonament previst per avui, que possiblement el que ha estat és la gota que ha fet vessar el seu got d'afecció a la vida, però les raons són més i de més de pes i venen de més enrere, si és que hi ha alguna raó que justifiqui un suïcidi.
Per cert, la noticia no es portada a cap digital, un breu bastant lluny de les noticies de portada i assumpte despatxat, i és que, el primer suïcidi per desnonament és noticia, el segon i el tercer tambè, però a partir d'aqui ja es cau en la rutina i la noticia cau uns quants graons de l'escaleta de les noticies.
Per cert, la noticia no es portada a cap digital, un breu bastant lluny de les noticies de portada i assumpte despatxat, i és que, el primer suïcidi per desnonament és noticia, el segon i el tercer tambè, però a partir d'aqui ja es cau en la rutina i la noticia cau uns quants graons de l'escaleta de les noticies.
Tags:
1
Yo pienso que sigue siendo noticia cotidiana y que cada caso a parte de ser un mundo tiene el mismo común denominador...el desespero.
Jo estic una mica emprenyat amb la Plataforma de l'Ada Colau, perquè només es preocupen dels "propietaris" que no paguen la hipoteca. Es veu que els qui vivim de lloguer som de segona categoria, devem ser l'escòria perquè no hem arribat a la categoria de propietari.
Resulta que, si ho mires, es produeixen molts més desnonaments per impagament de lloguers que no pas per hipotecats que no paguen, però el ressò és mínim.
És cert que la desesperació et fa fer coses que normalment no faries, però crec que en aquest cas el propietari té raó, sempre que el llogater tingui un marge per buscar un altre pis. El que estava fatal era abans, que al propietari li costava déu i ajuda recuperar casa seva. Vaigue, que podien passar mesos i mesos ..
ja que es desesperació i impotència Miquel, pero arregla alguna cosa el suïcidi?
tens raó, els llogaters esteu deixats de la ma de Déu, si no pagueu, o sia del jutge.
estic amb tu Josep, normalment quan es desnona a algú per manca de pagaments del lloguer (ara que es pot) s'han esgotat tots els terminis, i sempre hi acaba havent alguna solució.
Tenia un veí que havia llogat el pis i le devien dos anys de lloguer i la feina que va tenir per fora la llogatera que era una barruda, i tampoc es tracte d'aixó.
Te voy a contar un caso real, una persona es propietaria de un piso, se le alquila a un amigo de la infancia, el amigo paga por un piso que se alquila en 550 euros solo 400 porque el arrendador se fia de él y tal. El amigo se queda en paro, el arrendador al llevar seis meses sin cobrar le insta a que le pague, le contesta que no tiene trabajo. El arrendador le dice que le puede buscar trabajo y de hecho le busca un trabajo para repartir prensa por las noches por 1500 euros limpios al mes y se lo dice al inquilino. El inquilino le dice que ¿que te has pensado? ¿llevar una furgoneta y por la noche?, vamos que no quiere. El arrendador le dice que se vaya del piso, que se le ha arrendado al Banco de Castilla a partir del uno de Enero y que le pagan 550 euros más comunidad, que lo que le debe se lo pague cuando pueda. El inquilino dice que ni se va ni le paga, y el arrendador le denuncia, mientras le sigue pagando el gas, la luz y la comunidad. El gas ahora que no le paga sube de 60 a 150 euros mensuales y la luz algo parecido, 18 meses más tarde después de pagar 1800 euros de abogado y 190 procurador, el inquilino es desahuciado. El arrendador coge el piso con el suelo de parquet quemado por las colillas de cientos de cigarros, destrozado y con mierda por el suelo. 2500 euros para ponerle al orden del día, más 14.995 euros de deuda reconocidos en el Juzgado.
El arrendador se llama Daniel y firma como Temujin.
El arrendador es un trabajador al que le hace falta el dinero, eso no lo pongo, pero es como la valentia en el ejercito...
No eres el primero ni el último, Temujin, el piso del rellano donde vivo, lo ha alquilado el propietario cinco o seis veces, y cada vez encima de no cobrar ha tenido que pagar luz, gas y agua atrasados. Ahora diría que tiene unos okupas, o eso parecen.