En aquells divendres a la tarda on tornar des de Madrid en el pont aeri era tota una aventura, car no sabies mai a quina hora aconseguiries agafar un avió o fins i tot s' t'hauries de quedar a dormir a Madrid o llogar un cotxe entre quatre o cinc i xupar-se els 600 quilómetres que físicament separen la capital d'Espanya de Barcelona, deambulava per l'aeroport de Barajas més avorrit que una ostra, que es veu que les ostres s'avorreixen molt.
Vaig decidir acostar-me a una de les llibreries que hi havia a l'aeroport i casualment davant meu tafanejant llibres i hi havia l'escriptor Josep Maria Castellet. Vaig adonar-me que no havia llegit res d'ell i vaig dir-me que potser aquest era el moment de fer-ho. Es va donar la casualitat que a la pila de llibres que jo tafanejava n'hi havia un d'ell i just al costat mateix n'hi havia un altre en castellà: “la Conjura de los necios” del malaurat John Kennedy Toole. La vaig agafar sens dubtar, i crec vaig fer bé.

 "La conxorxa dels necis" és una novel·la trista, divertida, esbojarrada, àcida, amarga, esperpèntica i molt intel·ligent, que té com a protagonista Ignatius J. Reilly un revolucionari de butxaca, poca-solta, llardós (amb els seus entrepans de frankfurt regalimant mostassa), iconoclasta... El títol és una referència a una cita d'un dels clàssics de la sátira, Jonathan Swift: "Quan un veritable geni apareix en el món, el reconeixereu per aquest signe: tots els necis es conjuren contra ell". Escrita l'any 1962, mentre feia el servei militar a Puerto Rico, narra les peripècies de Ignatius J. Reilly, un personatge excèntric a la recerca de treball per pagar un deute, a la vegada que s'embarca en una sèrie de estrambòtiques aventures amb l'objectiu de rivalitzar amb la seva amiga Myrna Minkoff en el terreny de l'agitació social.
John Kennedy Toole mai va veure publicada la seva obra en vida. Sembla que va enviar l'original de la noveŀla a unes quantes editorials, i totes la van rebutjar. En una d'elles, la editorial Simon and Schuster, sembla que es van entusiasmar pel llibre en un principi, però finalment el van rebutjar amb el motiu que era un llibre que no tractava de res en concret. Poc temps després l'autor es va suicidar. La seva mare va trobar el manuscrit uns anys després i el va tornar a presentar a unes quantes editorials, que el van tornar a rebutjar. Com que pensava que la noveŀla tenia una qualitat notable, va contactar amb l'escriptor Walker Percy per que aconseguís publicarla. Percy, tal com comenta al pròleg del llibre, va refusar en un primer moment llegir-la, però quan ho va fer, va quedar sorprés de que la noveŀla fós tan bona. Havien passat 14 anys.
.