.jpg)
Quan em passejava, tard, pel camí vorejat d'arbres, una castanya va caure als meus peus. El soroll que va fer a l'esclatar, el ressò
que es va suscitar en mi, i un tremolor desproporcionat respecte
aquest ínfim incident, em van submergir en el miracle, en l'embriaguesa
del definitiu, com si no hi haguéssin ja més preguntes, només respostes.
Em sentia ebri de mil evidències inesperades amb les que no sabia què
fer ...
Aixì va ser com vaig estar a punt d'arribar al meu moment suprem.
Però vaig creure preferible continuar el passeig.
E.M. Cioran - de la inconveniència d'haver nascut
Y lo peor es que yo nací (como le dije a Miquel) desnudo, con las manos en los bolsillos, sin nada...
ResponEliminaComo todos, TEMUJIN, como todos...salut
ResponEliminay en pelota picada Temujin, o sea que no se como lo hiciste para meter las manos en los bolsillos.
ResponElimina