El succés ha esdevingut en la pedania murciana de La Ñora. Antonio Martiz, de 42 anys, es va penjar quan un secretari judicial, acompanyat per un grup d'agents de la Policia local, va acudir al seu habitatge. La comissió va arribar al matí per avisar els propietaris que en breu es procediria al seu desnonament. Els va atendre la dona de l'amo de la casa, mentre que ell se'n va anar al garatge. Minuts després que el secretari complís amb la seva comunicació, ella mateixa va trucar a la Policia per alertar que havia trobat al seu marit penjat.
I en portem ja uns quants, i evidentment aquest no serà l'últim suïcidi, i s'ha produït precisament el dia en que fa dons anys de l'aparició del moviment 15-M. Aquest moviment o la seva branca PAH va aconseguir un milió i mig de signatures en la ILP per aturar els desnonaments, i el Partit Popular literalment com a L'Estatut l'hi passat el ribot, o millor dit, no els hi ha fet cap cas. Un Partit, el Popular que presideix el Govern de l'Estat Espanyol i avui ja han anunciat des de Brussel·les que estan tècnicament intervinguts i que un dia d'aquests els hi enviaran als homes de negre.
Una vegada més, una altra situació que segons Mariano Rajoy no s'havia de produir, la intervenció, ja es un fet. I aquest Govern que no ha complert cap de les seves promeses electorals, i que fins fa quatre dies es vantava de que Espanya, la marca Espanya havia recuperat credibilitat, la prima de risc havia baixat i bla, bla bla...
El passat dia 12 hi va haver a Barcelona una manifestació per recordar els dos anys del 15-M que va aplegar unes cinc mil persones segons la Guàrdia Urbana, mentre a la rua del dilluns Barça diuen n'hi havia mig milió. No sembla que el moviment hagi acabat de quallar en la societat nomenada civil d'aquest país, potser perquè una gran part resignada no creu que hi hagi la possibilitat de canviar res.
I Ada Colau i altres han demostrat que si que és possible lluitar per canviar lleis, recuperar drets, aturar desnonaments i altres fites que semblaven inassolibles i s'han assolit. Prou l'han intentat destruir els del poder conscients de la seva perillositat, a ella, i al moviment que representa. Però voldria insistir en que per part de la ciutadania ha faltat un suport, un recolzament que per covardia, egoisme, tansemenfotisme o algun altre isme, del que molts - jo el primer - ens n'hauríem de sentir vergonyosament culpables. Voldria recordar que la Presa de la Bastilla no es va produïr des del recer del sofà de casa dels parisencs.
.jpg)
