En el petit observatori d'avui, Josep Maria Espinàs parla de jocs moderns, pantalles i baldufes, i acaba el seu comentari dient que molts nens d'avui en dia no saben que és una baldufa.
Ai Sr. Espinàs, hauria de voltar més vosté que és de caminar, o potser és que a Barcelona no n'hi ha, pero li ben asseguro que a Sabadell torna a estar de moda per enésima vegada la baldufa entre la mainada, no una nova que va sortir fa uns anys sinó la de tota la vida. I aquests nanos són perfectament capaços de compaginar el seu Iphone, tauleta o fòtils similars provistos de pantalla, amb la baldufa, o saltar a corda i altres jocs que per anys que passin i traspassin continùen vius en l'oci dels nens, com tambè els 'chistes' del Jaimito que continúen vigents per anys que passin. Potser per que la mainada, Sr. Espinas veu la vida de sempre a travès de la pantalla de la tafaneria pròpia de l'edat i encara no sap que la terra és una baldufa rodona que penja d'un fil, i és capaç d'absorbir-ho i fruir ho tot, el que és nou i el que és vell.
Si senyor ¡¡¡¡¡¡
ResponEliminaTorna estar de moda ¡¡¡¡¡ Més que comprobat ¡¡¡ aquesta setmana al menys he vist 10 per el carré ¡¡
Salut
Hem coincidit en el tema, ja veig que el fenomen és universal, de Sabadell al Poble-sec, la baldufa HA TORNAT. Haurem d'escriure a l'Espinàs, he, he,
ResponEliminaDoncs benvinguda la baldufa. Segurament el senyor Espinàs, de Poble Nou, com jo, encara és deu recordar quan érem petits i els municipals ens treien el patinet que nosaltres ens construíem, perquè trencàvem l'asfalt, i la baldufa perquè fèiem forats.
ResponEliminaY ecológica que es oye...
ResponEliminajo tambè n'he vist uns quants amb la baldufa, Miquel.
ResponEliminaMés que res Júlia, em va cridar l'atenció el comentari de l'Espinàs, i més en un home com ell que és de caminar i badar.
ResponEliminaJosep, de patinets tambè n'hi ha molts, però ara es compren.
ResponEliminaes de madera Temu, o sea que tienen que cortar árboles para hacerlas.
ResponEliminaJa és grandet i potser no transita tant, he, he.
ResponEliminaEls patinets també han revifat molt i molt i molt.
ResponEliminaFrancesc, és veritat, ara els venen, però no els canvio per res. El més difícil eren aconseguir rodaments en bon estat i gratis, la resta era una pura "Virgueria" de fusta i fre de goma del darrere. I a mi que ja de petit m'encantava l'electricitat els construia tots amb llum, com una bicicleta.
ResponEliminaJúlia, si que deu transitar atès va veure uns nens en un parc.
ResponEliminaCert Josep, recordo que nosaltres a l'Estany on anava de vacances ens feiem els triangles, que ren aixó, un triangle de fusta amb dos coxinets al darrere i un al mig al davant i au! baixada avall cap la Font del Lleó a tota pastilla.
ResponElimina