Pels voltants dels anys 80, es va incorporar a l'Empresa on jo treballava un encarregat nou, era molt vàlid i venía d'Astorga, a Lleó. Al segon dia em comentava sorprés, la quantidad de treballadores sordes que teniem (n'hi havia unes 200) i vaig haver d'explicar-li no sense sentir rubor aliè, que no eren sordes, que l'aparell que duien a l'orella era per escoltar la ràdio que duien a la butxaca, el Transistor, ara ja desaparegut.
Ve de vell doncs, l'acceptació i comprensió de les noves tecnologíes a la ciutadania. A mí, no deixa de sorprendre'm veure a la gent anant pel carrer gairebé sempre somrient mentre escriuen amb el mòbil davant seu amb les dues mans, i ja havia pensant més d'una vegada que a veure si prendrien mal, atès pel carrer no es pot badar.

Llegía l'altre dia que a la ciutat nord-americana de Fort Lee, a Nova Jersey, ha decidit aplicar una nova norma mitjançant la qual s'aplicarà multes de 85 dòlars (66 euros) a les persones que escriguin missatges als seus mòbils mentre caminen per evitar accidents. 

L'enviament de missatges a través de mòbils s'ha disparat amb l'arribada dels serveis de correu i missatgeria instantània. Veure pel carrer a una persona caminant amb la mirada al dispositiu ja és una cosa habitual. Aquesta espècie en augment corre perill a ciutat, són el qui pateixen la síndrome Whatsapp. Aquesta síndrome consisteix en anar pel carrer amb el telèfon mòbil al davant (aproximadament a uns deu quinze centímetres per davant del cos, i a l'alçada del pit), amb la vista abaixada pendent del teclat, escrivint de manera compulsiva amb les dues mans, - perdó - amb els dits de les dues mans i, sobretot, somrient exteriorment, amb el perill que comporta anar pel carrer amb la mirada baixa (mirada de perdedor o de persona enfonsada anímicament), doncs tenen aquests addictes el perill d'ensopegar amb algú o amb el mobiliari urbà amb el conseqüent perill per la seva integritat física.

Investigadors de la Universitat Stony Brook a Nova York han demostrat que les persones que escriuen al mateix temps que caminen tenen un 60 per cent més de possibilitats de desviar de la seva trajectòria. Aquesta desviació pot derivar en accident, ja que no s'observa els objectes o persones que hi ha a la trajectòria. Per evitar aquest tipus de problemes, ja han nascut iniciatives com la de Type and Walk, una aplicació que utilitza la realitat augmentada per mostrar als usuaris en els seus telèfons el que tenen davant mentre caminen i miren el seu 'smartphone'. Tot plegat molt modern i que ens costa d'entendre als qui som d'una altra generació, de la mateixa manera que a l'anterior li costava entendre moltes de les costums que teniem nosaltres.