A ran del naixement del fill del Príncep Guillem i Katie Middleton, la web de The Guardian ofereix l'opció de fer desaparèixer tota la saturació embafosa de notícies reials amb un sol clic sobre una pastilla on s'hi llegeix "Republicà?", perquè els qui no són monàrquics s'estalviín l'empatx informatiu sobre el nou nat. 
¿I si la premsa catalana, donés la opció del botó de fer desaparèixer les notícies d'Espanya? Ni presidents erràtics i tancrèdics, ni Bárcenas, ni Marca Espanya, no assabentar-se de l'exculpació de Jaume Matas. Seria tan tranquil, tan plàcid tot, tenint en compte que a qui representa que mai passa res, llevat dels casos de pecatta minuta com el del Palau o els espíes de Método 3, que em temo que no ens en sabriem avenir, a banda que segurament es vendrien molts menys diaris. Ni tan sols el Tata pot ser motiu d'entusiasme informatiu en una época  la de l'estiu fluixa per se de noticies.
Aquesta setmana que he estat a Lanzarote, poc he vist la televisió i menys encara he llegit diaris, però cada vegada que posaves la Tele cap al vespre, monòtonament, Bárcenas i el Pp copàven els informatius. De fet, tot està més o menys com ho vaig deixar fa una setmana, amb la confirmació de la condemna esperada de Breton, i la sorpresa de la pràctica absolució de Jaume Matas, cas aquest que sincerament no entenc, i ja veig que ningú demanarà masses explicacions de perquè ha acabat com sembla ha acabat, deu ser que som a l'estiu i fa mandra parlar de tot plegat.

Amb Espanya ens passa i a l'inversa també que ens necessitem i retroalimentem mutuament, per a no dir fagocitàriament, com a l'acudit de Woody Allen:  

 "Doctor, el meu germà és boig, es creu que és una gallina...
I perquè no l'ingresa en un manicomi? - li pregunta aquest 
-Veurà, diu Allen....és que necessito els ous."

Al Setembre ja ens emprenyarem, o no!