- Dani Alves - |
Hi a coses que no les entenc però les comprenc, hi ha coses que les entenc i les comprenc, però n'hi ha que ni les entenc ni les comprenc. Una d'elles serien els tatuatges. Possiblement deu ser una qüestió generacional, car abans els qui es tatuaven solien ser mariners, legionaris o drogoaddictes - gent de mala vida, que és deia - referint-se en el cas dels mariners als més cercabregues. Sincerament, no ho trobo estètic i en els casos exagerats on es tatuen tos els braços el tors o l'esquena, ho trobo de mal gust; De fet, em remet a ritus i costums tribals que en la nostra suposada modernitat haurien d'haver eradicat.
Només faltava que es comencéssim a tatuar futbolistes (per cert que diuen que el que va tatuar la cama de Leo Messi està en cerca i captura) perquè la moda s'escampés.
Leo Messi |
Manolo Vázquez Montalban tenia una novel·la de Carvalho que es deia així 'Tatuaje', encara que no he acabat d'entrar mai en l'univers literari de Vázquez Montalban, amb Carvalho i Biscuter; m'han semblat fluixes les seves novel·les negres, tot i que haig de reconèixer que prou ressò han tingut i no tan sols a casa nostra. Deuen ser dèries meves o potser no estic prou al dia, però així ho veig.
"Possiblement deu ser una qüestió generacional".
ResponEliminaTe explico, se que mi hijo Icaro no se pone por aquí.
Jamás, jamás me han gustado, y es posible que sea por el motivo bien subrayado que has expuesto. Posible, muy posible.
Mi hijo convive con una chica estupenda (de verdad) un cacho de pan; buena, afable, culta...pero cuando me la presentó, nos la presentó ( ami mujer la incluyo), me dió ese no se que de ver que llevaba un tatuaje pequeño, pero tatuaje al fin en una pierna...
Ahora ya no me fijo, sus cualidades superan mis prejuicios. Pero sigue sin gustarme esa estética del tatuaje...
Creo que me hago viejo..
He de aprender a envejecer con dignidad.
Un abrazo.
Si fa anys em diuen que es posarien de moda els pírcings i els tatuatges no m'ho hauria cregut, més aviat hi havia una tendència en contra de les arracades femenines. Que cadascú faci el que vulgui però ho trobo horrible.
ResponEliminaVázquez Montalbán, pel meu gust, és un escriptor mediocre i no tan sols pel que fa a la novel·la negra, va tenir molt bona promoció i el tema polític i mediàtic també va ajudar, hi hauria molt a comentar de la seva abducció per Planeta.
També va tenir la xamba de ser un dels primers en fer una novel·la negra 'de casa' -en castellà, això sí, però a ell li perdonaven tot-.
Sobre els tatuatges, si són petitons, encara poden passar però aquests cossos tan 'pintarrajeados' fan molta angúnia, no sé què faran si passa de moda el tema tot i que pagant sant Pere canta, que diuen. L'altre dia em pensava que un noi tenia mal a la cama i era el tatuatge, és clar que ja no veig tan bé com abans.
ResponEliminanegarse a admetre segons que Miquel, és envellir amb dignitat.
ResponEliminaja veig que estem d'acod Júlia, els pircings són una altra cosa tribal.
ResponEliminabé Júlia, si és molt petit, diuen alguns, encara, jo aqui ja no hi entro, però és que n'hi ha que es passen i molt..
ResponEliminaDiuen que tot és mal que mata. A mi no m'agraden gens, però un que sigui petit i discret no passa res. Però tots hem vist autèntiques barbaritats. També és veritat que abans els mariners i legionaris duien de tot. Jo havia conegut (només conegut) a un ex legionari que posava dins d'una cinta tatuada, "soy el novio de la muerte ". Prefereixo una flor, que vols que et digui.
ResponEliminao amor de madre, un altre clàsic, Josep
ResponEliminaAmor de Madre, Margarita te quiero o Jennifer me ama. Es una horterada como un campanario al igual que llevar los pantalones caídos que también esta de moda...
ResponEliminaTemujin, eso de los pantalones caídos es para que se vean los calzoncillos. Antes era patrimonio de paletas y lampistas que si no enseñaban la raja del culo no eran buenos profesionales.
ResponEliminaSou una colla de retrògrades. Que cadascú faci el que vulgui amb el seu cos i la seva pell, què n'ha de fer la resta? Ah! i una altra cosa, abans de criticar val més que aprenguis a escriure...
ResponEliminai tu a firmar amb nom i cognoms o al menys amb el nom
ResponEliminaUna retrògrada d'incognit, no fos cas...
no solc contestar a anònims i menys si són cretins.
ResponEliminaVes per on aquest post, onze anys després té la seva gràcia afegida. Aquest senyor podria tatuar-se en lletra "Geòrgia Bold" i enmig del front, aquesta frase: "Conserva la teva bragueta, ben tancada"
ResponEliminaostres, ja no el recordava aquest escrit. Salut.
ResponElimina