Se sol dir que de la discussió en neix la llum o se'n treu l'entrellat, i possiblement sia així, car després d'una discussió cadascú és queda amb les seves conviccions que ja duia posades abans de començar a discutir, només que les té encara més clares, un cop els discutidors han cridat mentre discutien i s'han interromput convençuts cadascú de la seva raó que esgrimeixen sovint de mala manera, sense escoltar els arguments de l'altre i per tant sense rebatre'ls. Només cal escoltar als tertulians de qualsevol emissora de ràdio per veure aquesta involució, de com es tallen, a vegades fins i tot desqualifiquen o insulten i es pensen - això és molt hispànic -, que qui més crida més raó té.
En aquesta mena de personatges dits o nomenats tertulians, que opinen de tot sense cap mena de rubor, que sentencien i pontifiquen, citen a altri per reafermar la seva postura, que porten la sarró tones de demagògia i la seva paraula és gairebé paraula de Déu, va sorgir fa uns mesos una nova actitud: se'n diu fer un Marhuenda, en honor al director del tabloide La Razón Paco Marhuenda. Com no m'interessa parlar gens ni mica del personatge, sinó del fet que va donar nom a aquesta actitud d'un tertulià; fer un Marhuenda vol dir que quan t'acorralen amb preguntes de compromesa resposta i més si les fa Pilar Rahola, i no saps que contestar atès no tens sortida, simplement t'aixeques de la cadira i abandones òbviament ofès i enfadat la tertúlia. D'això se'n diu fer un Marhuenda.
Marhuenda, com Boadella, l'Alejo Vidal Quadras, Loquillo i altres catalans il·lustres exiliats la majoria a Madrid, pateix la síndrome de Xenius, que pel que es veu no té - de moment - cura
.png "English"){kind=small}
8 Comentaris
Et recomano molt que abandonis la lectura del Marhuenda i llegeixis Luis Gutiérrez Maluenda, la principal novel·la del qual és "Mala hostia", molt recomanable.
ResponEliminahttp://www.luisgutierrezmaluenda.com/
I per cert: un dia m'has d'explicar quina diferència qualitativa veus entre el Marhuenda i la Rahola, perquè la Pilar és de les pitjors coses que he vist al llarg dels meus 48 anys de vida.
ResponEliminaÉs que els "ex" són les persones més intransigents que existeixen. Suposo que per por a tornar a caure.
ResponEliminaAyyy mi estimado ¡¡¡ aquí he de estar otra vez, y ya van unas cuantas, al lado del Sr LLuis...¡¡¡
ResponEliminadeseo venehentemente que se me señale las diferencias entre la Rahola y el nefasto director de la Razón.
Salut
Es que... La Pilar Rahola era molt amiga del Salvador Sostres en els "bons temps" del pujolisme, i va ser companya de partit (PI) amb el gran Àngel Colom. El Colom no tan sols està imputat al cas Palau (dóna per fet que quedarà impune) sinó que té alguns problemes judicials al Marroc, on no podrà posar mai més els peus per un assumpte de pedràstia (tal com sona). Sembla que la seva nova parella (et sona el Fènix 11-23, altrament dit Èric Bertran?) no li ho té en compte. I la Pilar a lo suyo, a cobrar per fer numerets a la TV.
ResponEliminaLluìs, Marhuenda nomès és un cretí, Rahola, és un animal polític, excessiva, apasionada, intranssigent, defensora de mil causes, demagoga professional i tertuliana de guardia, però a diferencia de Marhuenda ÉS LLESTA I A MÉS INTEL·LIGENT. Consti que no és sant de la meva devoció,pero diferències entre l'un i l'altra n'hi han.
ResponEliminaBenvolgut Miquel, no m'interesen excessivamet cap dels dos personatges, però les diferències més o menys les hi explicat a Lluís. Tampoc cal preocupar-s'hi massa. Ah! Marhuenda a més a més és un miserable i Rahola no tant.
ResponEliminaBenvolgut Miquel, no m'interesen excessivamet cap dels dos personatges, però les diferències més o menys les hi explicat a Lluís. Tampoc cal preocupar-s'hi massa. Ah! Marhuenda a més a més és un miserable i Rahola no tant.
ResponElimina