La llevantada havia minvat després de tot un dia de fortes ràfegues. Durant tot el matí havia amenaçat pluja i des de primera hora els llampecs es veien reflectir-se en la serralada pre-litoral. Després, mica en mica, s'anaren acostant a Anoharra, acompanyats d'espessos núvols d'un color plumbós fosc, amenaçador, que presagiava tempesta imminent, amb el conseqüent acompanyament de llampecs i trons. Tot tornà a enfosquir-se després d'haver apuntat l'alba, al cap d'una estona, aigua, molta aigua i el fort vent que doblegava els arbres, esqueixant les branques més febles, omplint el terra de fulles dels plataners, inundant els carrers i els baixos dels habitatges.
Més tard la pluja s'aturà i el sol s'obrí pas entre els núvols, que pausadament s'anaren allunyant cap a l'interior per tornar a omplir de olor i color el paisatge. Al cap d'una estona, la tempesta havia escampat del tot, encara que al fons, negres núvols es dibuixaven al cel, com presagiant el pitjor, el que acabà succeint aquell estiu, un malaurat més d'Agost.
Era un estiu estrany, diferent dels anteriors. No feia massa calor, és més, fins i tot molts dels dies havia refrescat, amb plugims gairebé diaris i nuvolades gairebé permanents, amb el conseqüent disgust dels bars i terrasses que veien esmerçar-se el seu negoci estiuenc. Però era el que hi havia i no en va tenir pas cap culpa de res del que va succeir després.
D'això en puc donar fe.

2.- Tot aquell ambient enrarit, era com un presagi dels fets que s'esdevindrien en pocs dies i que un hom, o sigui jo, espectador imparcial però alhora compromès del melodrama, n'era conscient dels incidents posteriors. Tant sols calia estar emetent i deduir els actes que portarien inexorablement al fatal i tràgic desenllaç, que, malgrat tot era incapaç d'evitar i, sent sincer de preveure del tot.
Que fàcil és explicar les histories quan ja han succeït, es allò de jo ja ho deia, si que ho deies, però després que passes, carallot. I és que en el fons, instal·lat en un cinisme perenne, a un hom, o sigui jo, el divertien aquells tripijocs de petites misèries, i és refregava les mans gaudint i participant de l'espectacle que se li oferia. Al cap i a la fi era una manera com una altra de sortir del continu estat d'avorriment en que estava immers.

Malauradament, la raça humana gaudeix d'una enorme capacitat de generar complicacions on no n'hi han, d'embolicar la situació més senzilla, però si el brou de cultiu està curull i l'entorn és malaltís, la disposició per generar violència està servida i les conseqüències finals d'aquest batibull, son facilment previsibles.

3.- En un resum dels fets i per analitzar les claus del drama, caldria descriure l'entorn malmarrós i surrealista que envoltava la família Redolat, ubicats tots els seus elements, més o menys, dins l'entorn de la casa pairal "Can Redolat" a les afores de Anoharra.
Comencem per la Masia, edificada pel besavi, en Carles Redolat i Malastres, un indià de Santa Perpetua de la Mogoda. Havia estat aquest un tèrbol personatge.Traficant d'esclaus a Cuba, finançador de colpistes de tercera, i bagasser de pro. En fi, molts negocis i cap de net del tot.
En una recepció oficial on l'havien convidat. - no tenien més remei que fer-ho, ja que sempre li devien favors sospitosos - havia conegut a la seva esposa, que era de Menorca.
Aquesta, filla d'un altre indià de característiques similars al nostre poc il·lustre protagonista inicial, era més aviat poc dotada de llums i d'un caràcter dèbil i malaltís. Ideal doncs per al nostre home.
Després d'un breu nuviatge, en casar-se amb ell, convisqué amargada i bagassejada tota la seva vida, amb un marit que no li feia ni cas, què es passava les nits panderejant pels tuguris de Santiago, acompanyat moltes vegades del seu sogre, o sigui el pare d'ella.
Aquest Carles Redolat i Malastres, durant una pila d'anys, es va dedicar a rampinyar tant com va poder, sempre dins d'una imatge de aparent honestedat. Vivia en una de les millors zones de L'Havana, sopava sovint amb el poder establert i estava molt ben relacionat.
Fins i tot era president d'una espècie de Casal Català, que finançava per tal de donar un toc d'honorabilitat al seu cognom, del que se'n sabia greument mancat.
Era conegut per la bona gent a través de les seves obres de caritat, i a la seva dona l'apuntava a totes les manifestacions d'ajuda als mes desvalguts. Tan sols qui el coneixia bé, a fons, en sabia de les seves fraudulentes activitats i la seva nul·la honestedat.
En complicar-se la situació política a l'illa caribenya, abans que aquesta s'acabés de agreujar, decidí, amb molt bon criteri, tornar apressadament al Principat i. de fet, els esdeveniments posteriors a la seva precipitada marxa, li acabaren donant la raó, doncs al cap de un més de la seva sortida, els homes d'en Fidel Castro és feien amb el poder.
Ric. Fastigosament ric, en tornar a la península va establir-se a Anoharra, no per casualitat, si més no degut a que, per herència familiar havia heretat unes terres a les afores de la ciutat. Terres que, com sol passar, no tenien cap valor en el moment de rebre-les, però amb el pas dels anys i degut a la seva estratègica situació, havien augmentat considerablement la seva cotització.
A més, va invertir molt bé el seu capital, de tal manera que el seu fill, en morir-se ell, tan sols es va limitar a administrar la finca, les seves inversions i la quantiosa fortuna que havia heretat, sense necessitat de tenir d'esforçar-s'hi gaire. Millor dit, gens....

Pròleg de Somni rere somni, un thriller salsero i eròtic